Un clam per la Renda bàsica universal i incondicional

Una proposta ja coneguda com la Renda Bàsica universal i incondicional està emergint amb força aquests dies de pandèmia. La idea és senzilla: una renda universal i per a tothom tal com el sistema sanitari i educatiu, per no caure en arbitrarietats i en controls administratius difícils i costosos, que fan perdre temps i diners intentant discernir qui té dret i qui no. Sense cap condició afegida a la ciutadania que garanteixi allò bàsic i que superi el llindar de la pobresa, sense importar amb qui es conviu i quins ingressos es tenen. Una proposta lògica, de calaix i del tot desitjable que apareix com una de les possibles solucions a la crisi que ens planteja la pandèmia del coronavirus. Necessitem estar en confinament per salut pública però seguim amb necessitat d’ingressos econòmics per viure.

La Renda Bàsica incondicional (RB) no és una pedra filosofal i no acabarà amb tots els problemes socials però sí que planteja una redistribució de la riquesa important. En un moment que la crisi sanitària pot portar, també, a un col·lapse econòmic s’evidencia com una proposta molt necessària i del tot factible. Els efectes econòmics de la pandèmia no són colaterals sinó directes. Els ERTO a Catalunya ja afecten a més de 280.000 persones que no saben quin serà el seu futur laboral després d’aquesta crisi, de la que ni tan sols sabem quant de temps durarà. Aquest impacte directe afecta a la supervivència diària de moltes famílies també repercuteix als serveis bàsics i públics als que tenim accés.

La manca d’ingressos afecta a l’habitatge, amb hipoteca o de lloguer; a l’alimentació i productes bàsics i als subministraments, és a dir impacta directament als bens bàsics. Només una redistribució de rendes que posi al centre el benestar de les persones, i que es faci d’acord amb la vida i no pas amb el treball o els beneficis econòmics, pot donar sortida digna a una situació que s’està desbordant i que els governs estan improvisant com abordar-la.

Prèviament ja venim d’una situació de crisi econòmica que va deixar a una de cada sis famílies de classe mitja a la pobresa, que va augmentar a més d’un 14% el conjunt de les persones treballadores pobres (working poors) i que va disparar les desigualtats socials considerablement, sent el Regne d’Espanya el quart país amb més desigualtats de la Unió Europea. Cal recordar, per molt ofensives que siguin, les següents dades del darrer informe de Oxfam: el 10% més ric del Regne d’Espanya concentra més riquesa que el conjunt de la població.

Les successives reformes laborals al bell mig de la crisi econòmica han precaritzat el mercat de treball i han facilitat l’acomiadament. Han proliferat feines on abunda la inseguretat en salaris i contractació, així com les condicions en que es porta a terme. Algunes empreses són malauradament prou conegudes aquests dies per les males condicions de treball: Amazon, Glovo, Deliveroo…

La RB no només ha de ser una mesura d’emergència, ha de ser la base per fer aquest canvi de paradigma posant la vida i les persones al centre de les polítiques i l’economia i no pas els beneficis econòmics. Això comporta un canvi social important. No només viuríem en un món social i econòmicament més just sino que faríem un canvi de valors revolucionari. Allò que ara és precari i que ha esdevingut bàsic tindria més valor. Allò invisible i no comptabilitzat econòmicament, com és el treball familiar i de cures que majoritàriament fan les dones, seria al centre de la nostra societat.

La RB és, a més, viable econòmicament. Hi ha una proposta de finançament on guanyaria el 80% de la població. Cal però endreçar i racionalitzar totes les prestacions i ajuts i concentrar-les en una de sola com la RB. Cal revisar i reformar el sistema fiscal de cara a no seguir rebaixant impostos que possibiliten els sistemes públics de l’Estat del Benestar. Al contrari, es tracta que els qui més tenen paguin més impostos del que ho fan ara.

Els darrers dies es posen sobre la taula diferents propostes per fer front a l’emergència. Creiem que ara és el moment de no fer passes enrere ni en el sistema públic ni en els drets socials. La RB entesa com a una quarentena universal i incondicional que doni resposta a la pandèmia sí, però també com a barrera a les desigualtats econòmiques estructurals, independent del treball remunerat. La proposta d’una veritable RB és lògica i desitjable i ara és el moment. La situació ho requereix.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides