Per fi el Brexit

Al Regne Unit, el Partit Conservador que lidera Boris Johnson va guanyar per majoria absoluta les eleccions del 12 de desembre del 2019. El Parlament Britànic ja ha decidit amb 358 diputats a favor i 234 en contra que, el 31 de gener del 2020, deixarà de ser membre de la UE. Amb aquesta decisió s’inaugura una nova etapa en la història del Regne Unit.

El Brexit és una decisió que molts creuen que perjudicarà els britànics i també, encara que en menor escala, els europeus, però almenys té l’avantatge que s’ha acabat un llarg període de confusió i d’incertesa. Darrere d’aquesta decisió quedaran quatre anys d’un debat, pesat i confús, sobre el Brexit, en el qual s’han dit moltes barbaritats. Els partidaris de sortir de la UE
explicaven les meravelles de la sortida, i els partidaris de seguir anunciaven grans catàstrofes si se sortia. Tant el partit conservador com el laborista van contribuir a crear molta confusió. A l’estar els seus directius i militants molt dividits sobre si sortir o no de la UE, les propostes que feien els partits eren ambigües i contradictòries.

Els debats al Parlament eren diàlegs de sords que augmentaven la confusió i la crispació. De cara a les eleccions els laboristes volien que el debat electoral fos un debat ideològic centrat en els temes clàssics de dreta i esquerra. Però també aquí els laboristes estaven dividits entre els partidaris d'una esquerra moderada o més radical. Jeremy Corbyn no va tenir la suficient autoritat per deixar clara quina era la proposta laborista. La campanya la van centrar a parlar de qüestions socials o mediambientals, com ara, la desigualtat, com garantir el sistema nacional de salut o l’emergència climàtica. No van veure que el que es decidia en aquestes eleccions no eren les qüestions socials, sinó si es volia sortir, o no, de la UE.

Pels defensors del Brexit, no es tractava només d'una qüestió econòmica, sinó de la possibilitat de recuperar la sobirania per decidir en cada moment el que es cregués millor. Els laboristes no van saber captar que en certes circumstàncies les ideologies i els principis són substituïts per les emocions, el pragmatisme i l’oportunisme. És tota una lliçó política veure que, en certs moments, els temes emocionals estan per sobre de les ideologies. Molts ciutadans, i en especial els perdedors de la globalització, es troben tan decebuts amb els polítics, i en especial amb els buròcrates de Brussel·les, a qui acusen de tots els mals, que volen un canvi. Canvi és la paraula màgica. En aquest cas, a Johnson se’l veia com el polític clarament compromès amb la sortida del Regne Unit de la “pèrfida” Europa, i a més afalagava l'orgull de tornar a ser una potència mundial que podia decidir sobre el seu futur.

Però no tot és tan bonic. El Regne Unit està conformat per quatre nacions: Anglaterra, Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord. En els anys vinents corre el risc de desintegrar-se com a unió. A Escòcia el Partit Nacional Escocès ha tingut una victòria aclaparadora i ja ha anunciat la seva voluntat de convocar un segon referèndum per la independència d’Escòcia i per seguir sent membre de la UE. La primera ministra d’Escòcia, Nicola Sturgeon, ha afirmat que no es tracta de demanar permís a Johnson per fer el referèndum, sinó d'establir el dret del poble escocés a decidir el seu propi futur.

També a Irlanda del Nord han guanyat els partidaris de la unificació amb Irlanda, i han manifestat la seva voluntat de reunificar l’illa. I ara què? Cal valorar positivament que hagi acabat la incertesa de si el Regne Unit deixaria de ser membre de la UE o no. Però ara al Regne Unit se li presenten importants reptes que haurà de resoldre. Ha d’iniciar un període de transició i de negociació amb la Unió Europea, per acordar com seran les relacions comercials i d’altres tipus entre el Regne Unit i la UE. També haurà de començar a gestionar un país petit i aïllat enmig d’una globalització en la qual la massa crítica compta.

Es necessitarà temps per poder avaluar si el Brexit ha sigut una decisió encertada, o en canvi, errònia. Si es dónes  aquest  cas,  segurament tornarien a demanar l'entrada a la UE.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides