El ‘new deal’ de Sánchez

Històricament, els experts relacionaven els '100 dies de gràcia' dels nous governs amb Napoleó. És el temps que va transcórrer des de la seva fugida de l'illa d'Elba on estava exiliat i la seva derrota definitiva a Waterloo, en 1815. Durant aquesta "campanya dels cent dies", va reconstruir l'exèrcit i va reprendre el govern. Als Estats Units, va ser el president Franklin D. Roosevelt qui el va introduir com a "període de gràcia". Va assumir el càrrec el 1933 i durant els primers cent dies de govern va aprovar la majoria de lleis intervencionistes que va posar en marxa per lluitar contra la Gran Depressió. Aquestes lleis van ser posteriorment el seu llegat i es coneixen com a New Deal. En aquest temps va aconseguir que el Congrés aprovés 15 lleis que reconstruirien la moral i l'economia del país. Des de llavors i fins fa poc, ha estat una dada simbòlica en què els presidents han traçat les prioritats dels pròxims quatre anys de mandat i en què les oposicions, periodistes i criticadors en general atorguen, o millor dit, atorgaven, un període de no-agressió.

En teoria, el president Pedro Sánchez estaria actualment sota període de gràcia. Un 'fair-play' mai no escrit que, amb el pas del temps, s'ha anat convertint en un anacronisme, que pocs o ningú segueix. Vist el trasbals que pateix el país des de fa massa anys, potser estaria bé recuperar la vella fórmula, encara que només fos per viure tranquil 100 dies cada quatre anys. Algú em dirà, i part de raó té, Sánchez porta des del juny de 2018 en període de gràcia o interregne i el que ha de fer a partir d'ara és governar sense més treves ni dilacions.

Els 100 dies de gràcia no han durat ni 100 hores. L'elecció de la fins fa poc ministre de Justícia, Dolores Delgado, com a nova fiscal general de l'Estat ha fet saltar pels aires qualsevol indici d'armistici. Les dretes opositores van saltar a matadegolla, impulsades per un ressort automàtic, i els mitjans al darrere. La veritat és que la designació no sembla la manera més oportuna d'arrencar un govern pretesament històric, el primer en coalició a Espanya des de la República. Així, "la dona del Cèsar no només ha de ser honrada sinó que també ho ha de semblar", i en aquest cas, l'elecció de Delgado, que pot ser honrada, no ho sembla.

La veritat, vista la bilis regalimar pel rostre de segons quines dretes, potser serien elles les qui necessitarien els 100 dies de gràcia o adaptació.

(Visited 51 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari