Fa un parell de dies que ha entrat en funcionament la Zona de Baixes Emissions, amb l'esperança de reduir la contaminació ambiental però hi ha una altra contaminació, invisible, que causa greus problemes de salut pública, la contaminació acústica. El 2020 és l'Any Internacional del So i es torna a posar sobre la taula l'excés de soroll al qual estem exposats, diàriament, a les grans ciutats. L'Organització Mundial de la Salut, OMS, recomana no exposar-s'hi a més de 65 decibels (dB) de dia i a 55 dB de nit, però a certs carrers de l'Eixample, com el carrer Aragó o València se superen els 70 dB de manera continuada. A Ciutat Vella el soroll constant, a causa sobretot dels locals d'oci, supera els 80 dB.
Cotxes, camions de repartiment, obres, bars, locals d'oci, ambulàncies… l'origen del so és variat en una ciutat que hi viu bolcada al carrer. Espanya n'és considerada com un dels països més sorollosos del món i Barcelona té el dubtós honor de ser la capital més escandalosa. La capital catalana és, juntament amb París, la ciutat europea que es cola entre les deu pitjors a tot el món. El trànsit és el responsable del 80% del soroll ambiental a les grans ciutats.
L'advocat especialista en casos de contaminació acústica, Antonio García, afirma que "l'afecció per soroll és brutal en una societat que hauríem d'anar avançant cap a millorar la qualitat de vida dels ciutadans, i en canvi oblidem parts com el tema del soroll". La salut ciutadana ha estat cabdal a l'hora de posar en marxa mesures contra la pol·lució però, què passa amb la contaminació acústica? Un estudi de l'Hospital del Mar afirma que una exposició prolongada a nivells massa alts de soroll pot provocar un augment del 30% de patir un ictus, però també es relaciona amb l'augment dels nivells d'estrès, mal de caps, insomni i dèficit d'atenció en tasques quotidianes.
Antonio García diu que "les institucions s'han de conscienciar que el soroll és un dels altres contaminants a tenir en compte", i que "no s'hi val, només, amb elaborar mapes de soroll, s'han d'adequar les normatives igual que s'han fet amb els temes de pol·lució. S'ha de sancionar el que acústicament contamina més, sigui un cotxe, una moto o un bar". Per García, encara queda molt camí a recórrer en el tema de la contaminació acústica en considerar que "Barcelona no té una bona política acústica. S'ha d'educar en el silenci i la transició verda ha d'arribar també a l'oïda".
L'advocat posa èmfasi en l'asfalt fonoabsorbent, pantalles acústiques, disminució de la velocitat, circulació només de residents a determinades zones, fomentar l'ús del transport públic i el soterrament de vies, "però s'ha de ser valent a l'hora d'escometre aquestes solucions" afirma García, "i sobretot, estudiar bé els casos. Potser treure els cotxes del carrer reduiria el soroll, però si fan un carrer de vianants i posen terrasses no serveix de res, el soroll continua". La Zona de Baixes Emissions s'ha d'eixamplar per abastir també el soroll ambiental perquè la salut dels barcelonins està en joc.
