Per un 2020 sense insults

Obro el Twitter i veig que continua la cacera i la campanya tergiversadora del que vaig dir. En tot cas, sapigueu que cap insult tomba cap ideal. Per cert, llanceu l’àncora perquè, sense adonar-vos-en, podeu acabar a l’altra banda. Salut i República!”. Ho escrivia el dirigent històric d’ERC Joan Tardà el passat dia 28. “A mi també em linxen a tuiter i em sua molt la figa, afegeixo”, comentava l’endemà l’ex-diputat de la CUP Antonio Baños al seu perfil d’aquesta xarxa.

Al pas que anem haurem d’aplicar-nos aquella expressió bíblica que plantejava que tiri la primera pedra aquell que estigui exempt de pecat. Perquè és un mal molt escampat. Insulten els trolls, els bots i gent que dona la cara. La meva impressió és que anys enrere aquest creuament d’insults era més limitat. Com si hi hagués hagut un ‘crescendo’ les darreres setmanes i mesos. O potser és que els insults se’ls creuaven temps enrere membres de dos bàndols totalment contraposats i ara n'hi ha molts que cauen des de la teòrica trinxera pròpia.

Tanquem l’any amb una escalada que no només hauria de cridar a la reflexió sinó a algun tipus d’acció. Fa uns dies, dos companys periodistes es cridaven ‘fill de puta’ l’un a l’altre en un acte de confraternització nadalenca. La baralla no va anar a més perquè alguns assistents van posar pau, la qual cosa va consistir, de fet, a allunyar-los.

Com es posa pau a twitter? Quan a algú l’han insultat o amenaçat cara a cara el record no s’esborra així com així. Li balla pel cap cada cop que veu la persona que ho va fer i costa de refer la relació amb ella. Però si l’insult o l’amenaça s’ha penjat a les xarxes socials sembla com si fos més fàcil de pair, com si tingués menys importància. Una discussió de trànsit pot acabar a cops de puny si a algú dels implicats se li acut titllar de ‘pallasso’ o ‘gilipolles’ a un dels interlocutors en la picabaralla.

A twitter aquest risc no existeix. Com a molt poden acusar a qui insulta de ‘delicte d’odi’ o tancar-li el compte a la xarxa. No són riscos que espantin els qui tenen l’insult sempre a punt. Com exemple del que us estic dient podeu veure els fils d’improperis creuats entre l’ex-alcalde de Ribes de Fresser i ex-diputat d’ERC al Parlament, Pere Vigo, i Ramon Cotarelo, ara portaveu de la línia més dura de JxCat i martiri dels que considera ‘nyordos’ d’ERC des de fa uns mesos. La discussió a la xarxa entre els partidaris i detractors del catedràtic de Català d’institut ja jubilat Josep Maria Virgili, que va publicar-hi que algunes persones que es qualifiquen com  a catalans no independentistes en realitat no eren catalans, no és apta per menors i no precisament per les escenes de sexe.

Que Catalunya Ràdio i TV3 tornin a ser mitjans de comunicació públics plurals i no propagandístics és un bon desig pel 2020. Que algú vetlli per rebaixar el to dels improperis que naveguen per les xarxes socials no és més necessari però també fa molta falta.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides