Arriba l'hora de la veritat per a l'assemblea més complicada que una junta directiva del Barça ha afrontat en molts anys. Josep Maria Bartomeu es veu obligat a convocar aviat una assemblea extraordinària en la qual, monogràficament, plantejarà canviar d'una manera radical les regles de joc que ell mateix va proposar fa cinc anys per desenvolupar i finançar l'Espai Barça. Dit d'una altra manera, pot ser que Bartomeu i la seva junta es juguin acabar el mandat abans de temps si no són capaços de tirar endavant un Espai Barça que el 2014 era una gran solució econòmica, i avui, en canvi, s'ha convertit en un problema social i, sobretot, financer.
El problema és que Bartomeu va prometre construir-lo per 600 milions d'euros i pagar-ho amb només un crèdit de 200 milions a tornar de forma solvent, ràpida i sense gravamen per al club, que, a més, passaria a generar 100 milions d'euros nets anuals amb el rendiment i l'explotació de les noves instal·lacions. Per contra, es calcula que l'Espai Barça només es pot afrontar com a mínim amb un crèdit de 750 milions, als quals caldrà afegir interessos i despeses de gestió sense la certesa aquesta quantitat sigui suficient.
Com en totes les operacions financeres, com un peix que es mossega la cua, l'endeutament brutal i necessari anul·la qualsevol possibilitat de rendibilitzar la inversió amb nous ingressos. Al club no li queda cap més sortida que comprometre els beneficis futurs d'un estadi de cinc estrelles, amb una oferta excepcional pel que fa a accessos, pàrquing, visibilitat, restauració i càtering, zones vip, confortabilitat, etc., per tornar el súper préstec imprescindible per arrencar l'obra i acabar-la algun dia.
La lectura social contrària als interessos de la junta esgrimeix dos arguments de pes. El primer, l'aparença d'incompliment dels acords aprovats en referèndum –primavera del 2014– quan es va fixar el cost en 600 milions d'euros i un finançament dividit en 200 milions provinents dels title rigths, 200 milions de l'estalvi de 50 milions durant quatre anys –entre el 2015 i el 2019- i, finalment, 200 milions de crèdit bancari que, sobradament, es podien tornar amb comoditat, entre altres coses perquè ja s'hauria iniciat la nova, milionària i profitosa explotació del que serà el nou Camp Nou.
I el segon factor advers, la maniobra fins a cert punt perversa de la junta de canviar el que es va votar en referèndum en una assemblea, cosa que estatutàriament és legal però que no deixa de ser com fer trampes al solitari. Els socis potser no obliden que va ser aquesta junta la que va convocar un referèndum apel·lant a la perfecció democràtica del FC Barcelona i, sobretot, per assegurar-se que cap junta, en el futur, pogués alterar l'Espai Barça tal com va ser concebut i aprovat per la majoria dels socis.
Els plans previstos van descarrilar per culpa d'una inflació incontenible, perquè l'aprovació del pla urbanístic va costar anys de negociació i una inversió milionària extra a favor del barri de les Corts i perquè, al capdavall, el club no ha aconseguit el patrocinador dels title rigths del nou estadi. Els 200 milions que, es va assegurar, serien fins i tot més, gairebé 300 milions pel cognom del futur Camp Nou, ni hi són ni s'esperen. I els socis del Barça, cada cop més descontents, frustrats en part i farts de promeses incomplertes, són els que ara han d'aprovar convertir l'esperança de nous ingressos en un deute que el Barça trigarà molts d'anys a pagar. L'assemblea extraordinària serà de les més transcendents.
