Les portes d'una antiga sucursal bancària a Barcelona, avui cobertes de pintura per tapar l'interior, s'obren i deixen entreveure ferralla, cartons, estris i algun moble. A dins hi viu una família que, des de fa uns mesos, ha trobat un cobert on han fet casa seva. Una nena, menuda i desperta, empeny un carret amb una nina i entra a "casa seva".
Oficines buides però també, solars o naus abandonades formen part del nou barraquisme que està enquistat a la ciutat i del qual l'Ajuntament en té controlat a 885 persones. Un 24% són nens i adolescents, en edat escolar, que hi viuen amb els seus familiars. Tenen targeta sanitària, la majoria estan escolaritzats i estan empadronats en un centre de l'administració per tal de poder accedir a les ajudes socials, però no tenen accés a un pis de protecció social.
"Són nens nascuts a Catalunya", afirma Alejandra Rayas, tècnica de l'organització no governamental, Amics del Quart Món, que s'encarreguen d'acompanyar famílies galaicoportugueses en el seu procés d'inclusió i que mantenen contacte amb algunes d'aquestes famílies que hi viuen en assentaments barraquistes, "són famílies que en el seu origen van arribar de Galícia, és a dir que no tenen problemes en l'àmbit legal, són espanyols, però amb unes limitacions de formació i manca de possibilitat d'accedir a llocs de feina que ha condicionat la seva vida".
La majoria dels 215 menors que hi viuen en aquestes barraques o assentaments són nascuts a Catalunya i podrien entrar al sistema de protecció, però no així els seus pares, "Podríem dir que són nòmades forçats per què els van fent fora dels llocs. Això sí, tenen molta cura que els nens continuïn estudiant a la mateixa escola, encara que suposi anar de Poble Nou a Horta. Busquen un arrelament", explica Rayas.
Trobar un pis a partir del qual poder regularitzar la situació és el sant greal per aquestes famílies que queden fora de la taula d'emergència d'habitatge, "la taula només està oberta persones que han estat desnonats per l'impagament del lloguer o hipoteca, però els que hi viuen en assentaments són massa invisibles. No són nòmades, volen viure en un pis estable".
Mentre arriba aquest pis, o el compromís de l'administració, continuen el seu periple per naus abandonades, oficines en desús o fins i tot els seus propis camions, punxant el llum del carrer i recollint aigua a les fonts per poder fer la neteja. Barraques, coberts, es pot anomenar de moltes maneres però casa no… sense un treball estable i una nòmina accedir al mercat immobiliari és un malson. Per als menors, establir relacions socials sense una casa o un lloc més estable, és un altre somni.
Per l'ONG Amics del Quart Món, en contacte permanent amb aquestes famílies, cal un compromís en ferm de l'administració per resoldre aquest problema "nosaltres tenim una petició molt clara", explica Alejandra Rayas, "s'ha d'obrir la taula d'emergència a persones en aquesta condició, s'han de posar més recursos en formació i inserció laboral i per sobre de tot, cal una política de pisos de lloguer limitat per tal que aquestes famílies i els seus nens puguin accedir en un pis i arrelar-se". El barraquisme a Barcelona ja no és aquella postal en blanc i negre, sinó que és a tot color i al centre de la ciutat.
