Paul Engler, coautor de l'obra de culte processista Manuel de Desobediència Civil, publicada en anglès el febrer del 2016, va concedir una entrevista a Vilaweb durant la qual va transmetre reflexions que el president català, Quim Torra, va recomanar a Twitter, una decisió que va aixecar fortes crítiques.
El motiu és que Engler hi deia que si "els catalans" volen "guanyar", haurien de polaritzar més i acceptar grans sacrificis. Dels sacrificis, aquest teòric de la desobediència civil ha explicat que "els primers cristians deien que la llavor de l'església era la sang dels màrtirs" i que "morir com un màrtir és inherent als moviments guanyadors". "No es vol que passi, però és inevitable un cop augmentes la tensió", hi afegia.
Entrevistat també al Més 324 i al FAQs, entre altres espais i mitjans, i promocionat per Òmnium Cultural les darreres setmanes, Engler es defineix com un cristià "contemplatiu" i "místic". Edicions Saldonar, l'editorial que publica el llibre d'Engler en català (el qual acompanya de l'etiqueta #Periodisme), presenta l'autor com el "fundador i director del Center for the Working Poor", el fundador d'una empresa de formació d'activistes per a la mobilització basada en l'impacte, anomenada Momentum Training, i com un treballador amb més d'una dècada d'experiència "com a organitzador en els drets dels immigrants, la justícia global i els moviments obrers".
Ni els mitjans catalans ni l'editorial l'associen amb cap compte de Twitter. Ell seu germà Mark, periodista i coautor de Manual de Desobediència Civil, sí que en té: hi suma 1.240 seguidors. El Center for The Working Poor es presenta com "una comunitat intereligiosa en la tradició del treballador catòlic" amb el sobrenom de "The Burning Bush", l'arbust en flames, en referència a l'episodi bíblic protagonitzat per Moisès. De la seva empresa, que té menys de 4.000 seguidors a Facebook, va dir al Més 324 que promou la creació de moviments amb valors de l'esquerra.
El llibre dels Engler -fills d’un sacerdot i un monja que van penjar els hàbits- ha rebut els elogis de la periodista i referent progressista internacional Naomi Klein, segons destaca Edicions Saldonar, una editorial amb 4.000 seguidors a Twitter. Però una cerca del nom i cognom de l’autor a Google dona menys de 100.000 resultats, alguns dels quals no es refereixen realment a ell. No té entrada pròpia a les versions en anglès, castellà i català de la Wikipedia gairebé quatre anys després de l'aparició del llibre.
En la Viquipèdia, això sí, ja apareix enllaçada la seva entrevista al Més 324 en l'article dedicat a la desobediència civil. "Aquí se m'ha rebut amb un gran interès", va dir Paul Engler en aquella ocasió sobre Catalunya. "No havia vist mai un interès tan brutal en una regió petita, i que la gent se l'hagi llegit. M'ha sorprès moltíssim", va confessar també aleshores al seu entrevistador.
