Corrupció: mai més

Itàlia va patir durant anys una infiltració mafiosa en les estructures de l’Estat que un grup de valents jutges i fiscals -alguns ho van pagar amb la seva vida- va aconseguir desmantellar (Operació Mani Pulitti). Espanya també ha estat víctima d’aquest flagell.

La jove democràcia nascuda -en un part molt difícil- de la transició postfranquista, ben aviat va ser prostituïda i violada per un grapat de polítics sense escrúpols que es van aprofitar de la bona fe de la gent i de la manca de controls per robar descaradament i omplir-se les butxaques. El felipisme, el pujolisme i l’aznarisme van promoure i encobrir la corrupció, que va emergir com un problema polític i social gravíssim amb l’esclat de la crisi del 2007.

La lluita contra aquesta xacra ha estat llarga i feixuga. Alguns jutges, fiscals, policies i periodistes se l’han jugada per combatre aquest monstre, que s’havia infiltrat en totes les institucions, començant per la màxima representació de l’Estat, en la figura del rei Juan Carlos I.

La corrupció és el principal enemic de la democràcia. De la mateixa manera que no hi ha democràcia sense llibertat d’informació. Aquest és el convenciment que explica l’existència i el combat d’EL TRIANGLE, que aviat farà 30 anys.

La sentència condemnatòria de la peça principal del cas Gürtel, el 25 de maig del 2018, va ser la gota que va fer vessar el vas. Això va desencadenar la reeixida presentació de la moció de censura de Pedro Sánchez contra l’aleshores president del govern, Mariano Rajoy. Dues eleccions després (28 d’abril i 10 de novembre del 2019), estem a punt de tenir un govern de coalició PSOE-Unides Podem (UP) a Espanya.

No és un punt i seguit. És un punt i a part. El govern de Pedro Sánchez ha de ser el de la refundació de la malmesa democràcia espanyola, saquejada per dècades de corrupció i malbaratament dels recursos públics, com hem tornat a constatar amb la sentència dels ERO d’Andalusia. En aquesta voluntat regeneradora hi coincideixen, afortunadament, tots els partits de l’arc parlamentari, donin o no suport a la investidura del candidat socialista.

Espero que la lliçó hagi estat ben apresa per tots els polítics: corrupció, mai més. Aquesta és la base sobre la qual hem d’assentar la nova etapa que s’obre amb la presidència de Pedro Sánchez i, més d’hora que tard, amb el nou govern que es formi després de les inajornables eleccions al Parlament de Catalunya.

La societat, per progressar, necessita poder confiar en l’honestedat dels partits i dels governants. Aquesta és la premissa que dona sentit al gran pacte polític que va fer possible l’aprovació de la Constitució del 1978. Sense corrupció, es pot parlar de tot.

(Visited 17 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari