L'acampada de la plaça Universitat de Barcelona va començar com un moviment espontani de protesta dels joves majoritàriament estudiants, per la sentència de l'1-O i per un sistema polític i social que no els convenç. Tot tenia un cert aire de 15-M amb tocs de procés i mantenia la seva identitat de forma autònoma. Però, com acostuma a passar gairebé sempre amb els moviments sense líder, acaba posant-se al capdavant un grupet de joves que tenen en les xarxes socials i en els elements alternatius d'informació una base de la seva manera de fer.
I això ha provocat que les anomenades fake news hagin acabat condicionant, i molt, el moviment. Van fer crides "urgents" a ajudar-los davant els desallotjaments "imminents" que mai van estar ni plantejats; van assegurar que coneixien de primera mà les intencions de PP i Vox de fer actes de campanya a la plaça per provocar el seu desallotjament, i els partits en qüestió no en sabien res; van dir tants cops que s'havia presentat una denúncia contra ells que Ciutadans va acabar agafant la idea i presentant la denúncia davant la Junta Electoral. Tot un èxit del jovent.
