Josep Antoni Duran i Lleida, en les seves memòries titulades El risc de la veritat (Proa, 2019), afirma que la CUP fa al segle XXI el mateix paper que va jugar la CNT-FAI durant els anys trenta del segle XX a la política catalana.
Per a Duran, va ser "irresponsable" que Artur Mas deixés el futur de Catalunya en mans de la CUP. Troba que aquesta formació "antisistema" té clar que "no vol ni l'Estat espanyol ni l'Estat català".
Després de les eleccions de 2015, quan la CUP va assegurar que havia llançat "a la paperera de la història" Artur Mas, aquest va escollir com a successor Carles Puigdemont, a qui Duran considera des de sempre un "il·luminat sense consciència dels riscos" més proper a la CUP que no pas a CDC, un partit a les joventuts del qual es va incorporar els primers anys del pujolisme.
Si Puigdemont va arribar a la presidència de la Generalitat amb el suport de la CUP, segons Duran, va ser per la influència de David Madí. L'exdirigent d'Unió escriu al seu llibre que "a Madí no li perdono que influís sobre Mas per acceptar Puigdemont".
