Si la tarda de dissabte va ser la de l’independentisme, el matí del diumenge ha estat el del constitucionalisme. Mentre que el sobiranisme va congregar unes 350.000 persones, aquest cop la crida de Societat Civil Catalana, organitzadora de l’acte, ha aplegat unes 80.000 persones. Qui ho ha comptat ha estat el mateix cos de seguretat, en aquest cas la Guàrdia Urbana de Barcelona, que va ser criticada dissabte per comptar a la baixa segons l’ANC i Òmnium. Ara, probablement, tornarà a passar i serà SCC la que ho criticarà.
Societat Civil Catalana volia repetir la manifestació de l’octubre de fa dos anys, on va obtenir un important èxit de participació. Però, aquest cop, ha tingut menys ressò. El passeig de Gràcia estava ple, però molt menys que l’anterior. Sembla, potser, que la ciutadania comença a estar cansada de tantes manifestacions per reivindicar el mateix. Si per l’independentisme és el dia de la marmota, pel constitucionalisme és el dia de la marmota 2.
Barcelona lluïa un sol més primaveral que no pas de tardor. Més de mitja hora abans de l’hora convinguda hi havia més gent amb banderes espanyoles (molt poques senyeres) asseguts en bars esmorzant que no pas patint l’assoleiada.
En un ambient festiu, grups de joves manllevaven el “pueblo unido jamás serà vencido” dels comunistes xilens per enllaçar-lo amb el Y viva España de Manolo Escobar, probablement l’himne d’aquestes manifestacions, barrejat amb el yo soy español, corejat per un nombrós cor de gent amb banderes de Ciutadans, l’única formació política que repartia banderes partidistes entre els congregats.
Els polítics, per la seva part, han preferit mantenir, en la seva majoria, un to baix, sense buscar excessiu protagonisme. Davant la “punxada”, malgrat haver portat manifestants de fora de Catalunya, com Castelló, l’ambient era festiu. Molta boina de l’exèrcit, tant de les forces especials com de paracaigudistes. Moltes banderes de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional. Molts visques a les forces de seguretat. Algunes banderes de VOX, poques. Aquest partit ultra s’havia queixat que no havia estat convocat, però des de la dins de la marxa semblava que la seva gent hi era present.
L’independentisme ha mostrat la seva força al carrer i el constitucionalisme també. Potser ha arribat el moment de dialogar portes endins i portes enfora. Algunes pancartes casolanes, no masses però, reclamaven parlar. Potser ha arribat el moment de fer-ho quan les dues parts van a la baixa. Potser ha arribat el moment de deixar enrere allò de… Anem a passar el dia a Barcelona?
