Jordi Pujol va creure’s estar al mateix nivell polític d’Enric Prat de la Riba

En un document de l'any 1994, al qual ha tingut accés EL TRIANGLE, es donava la mateixa importància històrica que el creador de la Mancomunitat
Jordi Pujol en un acte de la Universitat Politècnica de Catalunya el 1987
Jordi Pujol en un acte de la Universitat Politècnica de Catalunya el 1987

Jordi Pujol es considerava l'únic polític català que es podia situar al mateix nivell que Enric Prat de la Riba, dirigent de la Lliga Regionalista i president de la Diputació de Barcelona i la Mancomunitat de Catalunya a principis del segle XX. En un resum del Consell Extraordinari que va celebrar el govern català el 16 de juliol del 1994 i que l'aleshores president de la Generalitat va fer arribar als seus consellers es llegeix: "Durant el segle XX només dos polítics han estat capaços de combinar el pensament estratègic i l'acció nacionalista (Prat de la Riba i Pujol)". Aquest resum el va enviar Pujol el 9 d'agost perquè els seus consellers anessin reflexionant sobre l'acció política que havia de fer-se després de les vacances. Per ell, Prat de la Riba era un referent fonamental. Pel que fa al discurs ideològic, entenia que "tenim una bona teoria, però falta sistematitzar-la i transmetre-la". "Realment existeix cos doctrinal, però es manifesta el fet que no s'hagi escrit", es llegeix en el document, que recorda que "Prat de la Riba sí que el va escriure". El document que aquí publiquem forma part de la sèrie dels Papers secrets, un arxiu documental d’un exalt càrrec de la Generalitat pujolista al qual ha tingut accés EL TRIANGLE, que l’està exhumant des de fa algunes setmanes.

La reunió on es van fer aquestes afirmacions va debatre qüestions relacionades amb la identitat, la ideologia nacionalista, la competitivitat de l'Administració i la capacitat del país de resoldre els seus problemes. N'hi havia una, però, que Pujol va voler remarcar especialment: l'autonomia. Aquest tema va centrar la primera part de la reunió del govern, centrada en el capítol Renovar el missatge. En aquest apartat va ser una de les poques ocasions en què es va pronunciar la paraula independència. Es va esmentar i es va recollir en un text escrit, la qual cosa sembla que Pujol evitava sempre. Potser el fet que el document no fos redactat per ell, sinó per qui es va encarregar d'escriure el resum, ho va fer possible.

S'hi llegeix que "prenent l'exemple d'introduir el nou eix d'Autonomia i entrant ja en les reflexions, es posa de manifest la importància creixent d'aprofundir en l'autonomia, però al mateix temps s'afirma l'existència d'un dia a dia que ens menja. És per això que es requereix la necessitat de tenir fòrums de pensament per refer i renovar el missatge polític, doncs des del govern cal enviar i generar ideals. Per exemple, redefinint el paper del nacionalisme, amb el plantejament autonòmic i d'independència". Més endavant, però, es descartava l'opció independentista: "No podem estar sotmesos a la tortura de la independència. El nacionalisme és compatible amb la no-independència del segle XIX".

També va aparèixer el terme autodeterminació. "L'autodeterminació és tema irrenunciable? O callem o actuem". El resum no recull per quina de les dues opcions es decantaven Pujol i cadascun dels consellers que van assistir a aquest Consell Extraordinari. El debat es plantejava amb l'horitzó de l'any 2000 i Pujol considerava que calia renovar el missatge després dels 14 anys que portava governant Catalunya. Entenia que calia "prioritzar actuacions i estructurar nous discursos polítics". "Existeix un cos doctrinal (bàsicament al voltant de les paraules del president Pujol), però cal sistematitzar-lo i actualitzar-lo, sobretot perquè aquest és el que ens fa diferents dels que afecten tots els governs del món".

Es reclamava "atenció amb el nacionalisme espanyol que marcarà encara més l'àmbit de l'expansió del nacionalisme català" i es plantejava qüestions com: "Hem de renunciar a posar nous impostos per fer la nostra política nacionalista?" o "algú rebutjarà pagar més impostos, si aquests van lligats a aquest projecte nacionalista?". Veia que "es posa de manifest que no existeix estratègia de com impregnar l'acció de govern amb un nou grau d'exigència de país", i aquest apartat acabava afirmant: "Tenim un problema amb la població catalana sobre la qual l'acció de govern ha de ser molt diferent que si fos exclusivament per a una població espanyola. Això requereix fer estratègia, actuar i avaluar".

(Visited 260 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari