De què són símptomes els adéus de Valdés i del Miniestadi?

Víctor Valdés
Víctor Valdés

Les atrocitats que es poden arribar a cometre en el futbol base del FC Barcelona, que probablement és la reserva espiritual del club -i el garant d'aquesta essència que és el joc com a mitjà i no la victòria com a únic fi-, no tenen límit quan la directiva ha perdut el rumb i, sobretot, la perspectiva.

El fitxatge i l'acomiadament de Víctor Valdés com un exemple de gestió desorientada, erràtica i oportunista, no ha estat l'únic. Quan l'exporter blaugrana va aparèixer en l'horitzó del planter sembla que només l'staff directiu no va percebre l'enorme risc d'acollir un exfutbolista que, més enllà de la seva professionalitat i aptituds per defensar la porteria del Barça, mai va ser un exemple dels valors del club ni de disciplina. Més aviat al contrari.

Per això el seu aterratge a Sant Joan Despí, apartant del Juvenil A un entrenador que ja tenia feina i una formació impecable, estava condemnat al desastre com així ha estat tot just uns mesos després, deixant rere seu un rastre de desordre, autoritarisme, fracàs esportiu i un pèssim exemple de confiança cap a aquesta elit d'exfutbolistes guanyadors, admirats i llegendaris, però incapaços d'entendre que com entrenadors han de començar de zero, ser humils i contribuir amb la seva experiència a reforçar una cadena de formació d'èxit que convé mantenir i no trencar per caprici d'un mal caràcter i una pèssima actitud.

Així i tot, Valdés només és relativament responsable del que ha passat. La cúpula tècnica no es va oposar a la seva arribada, perillosa i inacceptable, designada des d'una directiva que, per acomiadar el Miniestadi en un acte institucional va gravar un vídeo en què els protagonistes eren quatre directius –Josep Maria Bartomeu, Jordi Moix, Xavier Vilajoana i Maria Teixidor-, tres tècnics en nòmina del club –Guillermo Amor, Juan Carlos Perez Rojo i Francisco Javier Garcia Pimienta– i dos jugadors –Ferran Sarsanedas, del Barça B, i Vicky Losada, de l'equip femení.

En conjunt, un grup molt poc representatiu, especialment per l'excés i l'abús de directius, dels 37 anys de la història del recinte. La imminent demolició del Miniestadi pot ser que no només un acte més del procés de l'Espai Barça. Per als barcelonistes amb més història comença a semblar un símptoma de decadència.

(Visited 23 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari