Aquesta tardor es tornen a portar les muscleres, el càrdigan o el texà integral. Com passa a la moda, en política també tornen velles tendències, com ara Mariano Rajoy. L'expresident compostel·là es torna a portar o, dit d'una altra manera, està de moda. Només cal veure el canvi d'estil de l'actual líder dels populars, Pablo Casado, per adonar-se'n. A part de la barba mariana, ha adquirit altres velles formes de l'expresident.
Després de navegar en aigües turbulentes, a la deriva de l'extrema dreta, i de perdre bous i esquelles a les passades eleccions generals, el castellanolleonès ha tornat nou de vacances. Sembla haver descobert ara que en el centre polític espanyol hi ha vida i vots, i que de res o de ben poc li servia entossudir-se a pescar a la babalà en calador dretà. Passat el refredat de Vox -toquem fusta-, Casado ha decidit parlar poc o parlar menys, com feia Rajoy, i a partir d'aquí ha començat a créixer en les enquestes. A Casado li passa com a aquella Bèlgica que no aconseguia formar govern ni a la de tres, que va assolir mentrestant uns índexs econòmics boníssims; el líder dels populars, callat, guanya molt.
Sembla que també torna a estar de moda el bipartidisme. Aquells que havien de canviar l'escala cromàtica de la política, eliminant els blaus i els vermells, o els que volien assaltar el cel, taronges i liles respectivament, van de capa caiguda i a les eleccions del 10 de novembre poden rebre l'estocada de gràcia, veurem. Sigui com vulgui, els vasos del bipartidisme semblen cada cop més comunicants. Així, com més fuig de la dreta el PP més s'hi apropa el PSOE. Lluny queda aquell Pedro Sánchez quixotesc, que lluitava contra els gegants de l'Ibex 35. És curiós, mentre Casado modera el seu discurs i canvia de model: de l'extrema dreta de José María Aznar al centredreta de Rajoy, Sánchez, que també 'marianeja' una mica, fa el mateix camí a la inversa: del centreesquerra de José Luís Rodríguez Zapatero al centre de Felipe González.
Això no obstant, com que ambdós vénen d'on vénen i tenen molt camí per desfer, les distàncies encara són força considerables. Veurem si amb el que queda de precampanya s'acaben trobant en el centre polític espanyol i qui s'acaba imposant. Totes les enquestes parlen de la victòria de Sánchez, però la recuperació de Casado sembla no tenir límits. Faria bé el president en funcions de no fiar-se del nou Casado. I mentrestant, sembla que Pablo Iglesias podria salvar els mobles, tot i la irrupció del seu alumne avantatjat, Íñigo Errejón, que també s'endú un tros del pastís. Qui té tots els números de protagonitzar la gran patacada del segle és Albert Rivera. Així, conscient del desastre, el taronja va d'un cantó a l'altre com un pollastre sense cap. Ara ja li ha aixecat el veto a Sánchez. Un cop més, Rivera reivindica la frase del mestre Groucho Marx: "Aquests són els meus principis. Si no li agraden, en tinc d'altres".
