La banda

“La que ens ha liat vostè i la seva banda”. “El problema és que la banda no s’ha posat d’acord per repartir-se el botí”. Això va dir el president del grup dels diputats de Ciutadans al Congrés, Albert Rivera, durant el debat d’investidura fallit de Pedro Sánchez com a president del Govern.

És normal que en un Parlament democràtic es facin servir expressions com aquestes?

Si és que se li va escalfar la llengua i va improvisar, malament. Demostraria que Rivera és incapaç de control·lar les seves reaccions i utilitzar les paraules adequades quan parla sense llegir el que ha preparat abans. Si és que ja va anar al Congrés amb la idea d’utilitzar l’expressió ‘la banda’ per referir-se als diputats socialistes i d’Unides Podem, molt pitjor, clar. Voldria dir que aposta obertament per l’insult, l’agressió dialèctica pura i dura.

És un estil de baralla de discoteca. Un exemple terrible pels milions de ciutadanes i ciutadans que van seguir el debat.

Si a la política actual li cal algun cordó sanitari és el que hauria d’aïllar aquests comportaments. Ciutadans no n’ha posat cap al pacte amb Vox i, potser per això, el seu líder opta per pujar ara el to de les seves intervencions fins al punt de parlar com si fos un membre de la ultradreta.

Deu confiar en la idea que el que crida o insulta més és el que resulta més convincent pels qui segueixen una discussió. No hi ha estudis científics que ho demostrin. Sí que és cert que hi ha un bon grapat de polítics i tertulians que n’estan convençuts. A Catalunya en tenim uns quants. L’objectiu de guanyar a qualsevol preu, fins i tot al d’ignorar el respecte a la veritat i als adversaris, és discutible en les competicions esportives. És intolerable en el debat polític.

Quan veieu un tertulià o un dirigent polític que apel·la a l’insult o al menyspreu dels seus opositors polítics, malfieu-vos-en. Segur que en coneixeu uns quants i unes quantes. Res de bo s’ha construït des d’aquesta actitud. Us recomano que aquests dies d’estiu llegiu el monogràfic de l’Institut Català Internacional per la Pau dedicat al “Diàleg en societats polaritzades”. Si el que voleu és construir, clar. Si el que voleu és guanyar, peti qui peti, tampoc no està gens clar que el model Rivera funcioni.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides