El FC Barcelona acaba d'anunciar els pitjors resultats econòmics dels darrers anys per mitjà d'un trist i poc convincent comunicat audiovisual protagonitzat pel portaveu del club, que insisteix repetidament en el rècord d'ingressos de la temporada 2018-19 i en el fet que des del 2012 cada temporada s'hagi tancat amb uns beneficis que, acumulats, arriben als 192 milions.
No obstant això, cap de les veus més autoritzades i teòricament responsables d'aquestes gestes, com el vicepresident econòmic Enric Tombas, el director general Òscar Grau o el director financer Pancho Schroeder, han sortit a donar a la cara i presumir davant l'opinió pública d'uns resultats tan excepcionals. No, perquè no hi ha cap medalla a penjar-se després de tancar l'exercici amb el marge de beneficis més curt d'aquest mateix període, de tot just 4,5 milions després d'impostos, fregant les pèrdues i admetent persones pròximes a la comptabilitat blaugrana que aquesta ha estat la liquidació comptable més creativa des que Ferran Soriano va amagar pèrdues de més de 50 milions d'euros en els comptes del club en la seva època.
Fa només dos mesos el seguiment del pressupost delatava unes pèrdues operatives de gairebé 50 milions, compensades en part amb els 35 milions de l'operació comptable amb el València per Cillessen i Neto, els quasi 10 milions que va deixar la venda d'André Gomes a l'Everton i uns pocs milions de traspassos de futbolistes de menor rang. Va caldre vendre per sota del preu de mercat, pressionat pel tancament dels comptes el 30 de juny i comprant futbolistes com Neto que no figurava entre les primeres preferències dels tècnics.
Sent cert que els beneficis acumulats des de 2012 ascendeixen a 192 milions, no ho és menys que el ritme d'aquest augment s'ha frenat en sec des que Sandro Rosell va deixar la presidència del club l'hivern de 2014 i Bartomeu va assumir-ne, a més del càrrec, un canvi en els controls financers i polítiques econòmiques del club, molt menys rigorosos. Així, dels 40 milions anuals obtinguts entre el 2012 i el 2014, la mitjana de beneficis ha baixat des de llavors als 14, és a dir un 65% menys.
A falta dels detalls sobre la qualitat d'aquest rècord d'ingressos, l'augment de la facturació pot atribuir-se en part, uns 60 milions, a la inclusió de la gestió del negoci del Marxandatge i el Licensing, fins a l'any cedit a Nike. En relació al pressupost, que ja va calcular un marge baix de guanys d'11 milions nets, aquests 4,5 suggereixen que no han sortit els comptes com s'esperaven.
Com a conclusió, encara que se li intenti donar la volta des del club, les perspectives econòmiques segueixen apuntant un estat crític, un trencament de l'equilibri que porta temps amagant-se sobre la realitat del deute. La Junta sosté ara que el deute del club no supera els 349 milions, que és el límit establert per estatuts contra una mala praxi econòmica, quan els experts calculen que ja pot estar en els 1.000 milions. De fet, amb els estatuts a la mà la junta de Bartomeu hauria d'estar destituïda a tots els efectes en aplicació de l'article 67è.
