Espies a Babel

Anar amb metro a Barcelona permet relacionar-se amb les llengües de mig món. No fa massa anys m’entretenia a posar a prova el meu domini de l’anglès escoltant les converses en aquest idioma d’usuaris del transport públic. La varietat lingüística que hi trobem ara em supera. Em frustra escoltar gent que parla i no entendre res del que diuen. Si a això hi afegiu que el castellà que parlen molts llatinoamericans se’m fa difícil de desxifrar, la meva frustració augmenta.

A vegades, enfoco el meu telèfon mòbil cap a persones que parlen en algun d’aquests idiomes indesxifrables per veure si una aplicació d'última generació em desvetlla el secret de les seves converses però fracasso sempre. La tecnologia o l'ús maldestre que en faig no donen per a més. De moment. Espero que ben aviat es normalitzi l’ús d’aquells aparells que diuen que tradueixen instantàniament el que es diu al nostre entorn.

L’esperanto no va reeixir com a llengua comuna de la Humanitat. És una llàstima perquè crec que seria bo que els més de set mil milions de persones que vivim al Planeta en tinguéssim una que entenguéssim i parléssim tots. Ens estalviaríem moltes picabaralles, malentesos i pèrdues de temps.

No vull dir amb això que hagin de desaparèixer la resta de llengües. No comparteixo l'angoixa dels que malden per evitar que en desapareguin algunes. Serveixen perquè les persones s’entenguin quan es comuniquen i, al meu entendre, es trata d’això: d’entendre’s. I, com deia Marx, un cop entesos canviar el món per millorar-lo.

Em fascina l’episodi bíblic que situa a Babel (Babilònia) l’inici dels embolics per culpa de la varietat idiomàtica. Els supervivent del diluvi universal es van posar d’acord per construir una torre que arribés fins al cel. No em queda clar què hi pensaven trobar allà dalt però el cas és que, segons els textos religiosos, Déu s’ho va prendre malament i va fer fracassar el projecte a base d’atiar el conflicte lingüístic entre els implicats en l’obra. Pel que sembla no els va funcionar la immersió lingüística, com es lamenten ara els de la Plataforma per la Llengua. “Com hem d’aixecar el país si els nostres fills no parlen català al pati de l’escola?”, es lamenten.

S’hi posés com s’hi posés Déu, vem arribar a la Lluna ara fa cinquanta anys.

Espero que aviat disposem d’un d’aquests trastos que permeten parlar i entendre’s amb qualsevol persona de qualsevol lloc del món només pitjant un botó del telèfon mòbil.

Ni jo ni els de la Plataforma per la Llengua haurem de seguir espiant la gent i la canalla d’amagatotis al metro o els patis escolars.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides