El PSC ha recuperat la Diputació de Barcelona després de vuit anys de govern dels exconvergents a l'ens provincial. Núria Marín, l'alcaldessa socialista de l'Hospitalet de Llobregat ocuparà la presidència de la Diputació en el mandat que comença aquest dijous en el ple de constitució del nou ens. Tot i que el PSC ha pogut negociar a diferents bandes finalment s'ha decantat pel pacte amb els exconvergents de JxCat. Un pacte que probablement ha estat mal vist per Quim Torra, però que és la torna de JxCat a ERC, que ha pactat amb els socialistes per aconseguir les alcaldies emblemàtiques de Sant Cugat del Vallès, Tàrrega o Figueres.
Els tres darrers presidents convergents de la Diputació de Barcelona (Salvador Esteve, Mercè Conesa i Marc Castells), en els vuit anys de mandat, han procedit al desmantellament de diversos organismes: des de COMRàdio fins a la Cooperació Internacional, depurant professionals i arraconant-los en despatxos sense donar-los feina. Un altre dels projectes de JxCat i ERC en l'últim mandat va ser intentar convertir les Oficines de Gestió Tributària provincials en la llavor de "l'estructura d'Estat" de l'agència tributària catalana, la qual cosa no va quallar en tractar-se de diferents administracions i per l'oposició dels funcionaris, que veien perillar els seus llocs de treball ben retribuïts.
La Diputació de Barcelona ha servit sempre perquè la institució contracti personal eventual de les diferents formacions polítiques, que actuen com a alliberats. En l'últim mandat (2015-2019), els diferents grups han tingut 82 càrrecs de confiança, la qual cosa ha suposat una despesa de 4,9 milions d'euros. Entre aquests càrrecs es pot destacar l'expresident socialista de la Diputació, Antoni Fogué, o l'exregidora a Girona, Pia Bosch (que va passar del PSC a ERC seguint les passes d'Ernest Maragall). Entre els neoconvergents es poden trobar ex-alts càrrecs de la Generalitat, mentre que el PP també ha col·locat la seva excandidata a Girona, per exemple. Un altre càrrec de confiança és la cap de premsa, Mònica Gallardo, que ha encapçalat la llista de Junts a Sitges, la localitat on viu.
Però, probablement una de les gestions més controvertides del pas de JxCat per la presidència de la Diputació de Barcelona ha estat la política informativa. Va desmantellar COM Ràdio, acomiadant professionals de gran vàlua i va destinar tots els recursos a la xarxa de televisions locals (XAL). Per això, Francesc Homs, aleshores totpoderós conseller de la Presidència de la Generalitat (2011), hi va posar al capdavant un amic seu del poble de Taradell, Francesc Pena que, sense saber res de comunicació, ha tingut una gestió erràtica de decisions i de nomenaments, amb cessaments en massa amb els quals depurava professionals sospitosos de ser "rojos".
A més, ha contractat Marcela Topor, la dona de Carles Puigdemont, amb un sou prou elevat, 6.000 euros per fer un programa setmanal en anglès, una feina de les més ben pagades de la professió periodística a Catalunya que Pena va intentar amagar. L'oposició ha qualificat aquest fitxatge de "tracte de favor". Francesc Pena, que està esperant el relleu perquè ja ha finalitzat l'últim mandat, ha actuat com a censor fins a l'últim moment. Just abans de la campanya electoral de les passades municipals va prohibir els periodistes de la XAL que fessin informació sobre els comicis. Aquesta decisió va ser criticada per totes les associacions professionals, però ell no va afluixar. Entre altres ocupacions, els nous responsables de la Diputació hauran de trobar un professional que recondueixi l'enorme nyap que ha provocat Pena.
