L’etern retorn de la violència a Colòmbia

Entre gener de 2016 i maig de 2019 s'han registrat més de 700 assassinats de líders socials i defensors de drets humans a Colòmbia. Els últims van ser els de Rocío García, Leidy Burgos, Robert García i Henry Moncayo, líders de la comunitat indígena Awá a Tumaco, al sud del país. "Alguna cosa devien fer", dirien alguns parafrasejant la sentència que justifica els crims de centenars de persones que han estat assenyalades, al llarg dels anys, com a comunistes, guerrillers, socialistes, castristes, chavistes… tots adjectius suficients per merèixer, a Colòmbia, una condemna a mort.

Els adjectius ideològics ja asseguraven una mort gairebé segura i un assenyalament a la meitat del segle XX, quan s'iniciava la violència a Colòmbia. És absolutament macondià que avui, en ple segle XXI i després de la signatura d'un acord de pau, pensar diferent i demanar respecte pels drets humans i una mica de justícia social segueixi sent un motiu suficient per a l'aplicació de la llei del silenci, del terror, administrada de forma violenta per grups armats que es troben no només al marge de la llei. De vegades la llei i els que l'apliquen en els territoris, les autoritats, decideixen també passar per alt les denúncies, les amenaces, els avisos i els tocs d'atenció d'una ciutadania una vegada més silenciada, atemorida i desprotegida. Com abans.

Els senyals d'alerta llançats per la Defensoria del Poble als territoris colombians sobre la situació d'ordre públic al país són preocupants. Les xifres serien, en qualsevol país del món, d'escàndol. A Colòmbia, però, semblen no cridar l'atenció de ningú. En tan sols tres anys i mig han estat assassinats 702 líders socials i defensors de drets humans, com Rocío, Leidy, Robert i Henry.

A l'informe Tots els noms, totes les cares, publicat el maig de 2019 per Indepaz, es fa evident l’escalada dels assassinats selectius a partir del 2016. Mentre el 2016 la xifra va arribar fins als 132 morts, el 2017 els assassinats van augmentar un 57 per cent i van arribar a les 208 baixes mortals. Així i tot, les dades indiquen que el 2018 els assassinats van continuar i es van incrementar en un 113 per cent respecte a 2016. L'any anterior, a Colòmbia es van assassinar 282 líders socials. Els homicidis han estat comesos, segons l'informe, en almenys 28 dels 32 departaments que conformen la geografia colombiana.

Els assassinats de líders socials han estat associats, segons Indepaz i les dades de l'informe anual de drets humans, a Colòmbia Violència camuflada. La base social en risc, realitzat pel Centre d'Investigació i Educació Popular (CINEP), a la defensa de drets fonamentals. D'acord amb l'informe del CINEP, "els líders comunals i cívics exerceixen exigibilitat de drets en temes relatius a reclamacions ciutadanes, restitució de terres, defensa de l'aigua i el medi ambient, mineria i megaprojectes extractivistes". De fet, la majoria de les víctimes (51%) es correspon amb indígenes, camperols i afrodescendents, col·lectius lligats, sobretot, a les lluites pel control de la terra. La terra i el seu domini, torna a ser un factor clau sense un actor armat estratègic com les FARC. Els nous moviments de resituació geoestratègica per al control territorial dels mercats i trànsits del narcotràfic són i seran la matèria bàsica de les noves disputes, tal com assenyalen diferents experts en el conflicte armat colombià.

La situació de drets humans a Colòmbia, fins i tot sense la principal guerrilla històrica en operació, continua sent alarmant. Desenes de defensores de drets humans, dones, han denunciat amenaces contra la seva vida procedents de grups paramilitars; professors i estudiants universitaris han vist interrompudes les seves activitats dins d'un espai obert als debats ideològics; alguns generals han arribat a ordenar "fer el que sigui" als seus subordinats per augmentar els seus resultats "encara que això signifiqui aliar-se amb grups criminals armats", com va informar The New York Times, i organitzacions internacionals com la Unió Europea i Nacions Unides s'han mostrat molt preocupades per l'augment dels assassinats de líders socials al país.

El govern colombià ha de protegir els líders socials i treballar amb ells per garantir el respecte dels drets humans a tot el territori. Les xifres representen una situació que cap país, al segle XXI, i sense conflicte armat, es pot permetre.

(Visited 53 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari