Per què Xavi Hernandez comença a provocar rebuig entre el barcelonisme?

Xavi Hernandez

Xavi Hernández, el jugador rècord i amb més partits jugats de la història del Barça, acaba d'anunciar la seva retirada definitiva i també la seva posició de suport a Víctor Font, soci blaugrana que ha avançat la seva intenció de ser candidat a les properes eleccions del club, en principi d'aquí a dos anys.

Si la proposta de Víctor Font es jutja prematura i precipitada, el posicionament de Xavi no deixa de ser sorprenent i fins a cert punt mal calculat i del tot erroni. De moment la reacció dels barcelonistes ha estat freda i de desconcert, recelosa fins al punt de començar a provocar un rebuig que pot anar en augment.

I no tant per la seva llibertat d'elecció, ja que al cap i a la fi 'declarar-se fan de Víctor Font entra dins l'àmbit de les decisions personals i de l'ús de la plena independència que li atorga la condició de soci del FC Barcelona.

Les crítiques i la desil·lusió deriven del missatge, l'oportunitat i el context, aprofitant la frustració per haver perdut a Liverpool i l'ambient de desànim i tristesa del barcelonisme. L'oportunisme de criticar el joc de l'equip, fins i tot als que han estat els seus companys en els anys de glòria, criticar  a l'entrenador i d'alguna manera a la directiva és impropi d'un professional com ell, o d'algú que aspira ser algun dia entrenador del Barça .

En el futur, la manca de respecte cap el vestidor  en una crisi així i sobretot cap a Valverde denoten inexperiència i immaduresa. Ell el primer hauria de saber com senten aquestes manifestacions en un vestidor, en un club i en una afició que haurien encaixat millor unes paraules de confiança i de reforç de l'entrenador. Quan ell sigui entrenador del primer equip, una cosa molt remota si segueix parlant més que fent mèrits, no podrà exigir aquest respecte que li ha negat ara per fer electoralisme. ¿Calia?

Sens dubte no, i menys a les portes d'una altra final com la de Copa d'aquest dissabte, estant en joc un títol que pot significar un altre doblet i, es vulgui o no, consumar una altra temporada extraordinària d'un equip que segueix fent història. Xavi ha comès l'error que només és disculpable en l'aficionat comú, el soci primmirat i enfadat i en qui desconeix realment com funciona el futbol de veritat. Xavi ha jutjat l'equip només per un partit i no per la seva trajectòria ni per la temporada en el seu conjunt. I s'ha atrevit amb Valverde perquè li ha faltat el que cal tenir per disparar apuntant als que prenen les decisions: Pep Segura i Eric Abidal, aquest últim perquè és amiguet i perquè pot ser que acabi jugant també en l'equip de Víctor Font.

(Visited 29 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari