Fa quaranta anys tot estava per fer i no se sabia si tot era possible encara. Quaranta anys després el Baix Llobregat és una comarca transformada de la mà dels ajuntaments reals del canvi. De ciutats d’al·luvió, satèl·lits i dormitori, construïdes segons els interessos de l’urbanisme especulador franquista, de carrers sense asfaltar, claveguerams a cel obert, amb serveis i equipaments inexistents, i un riu, el Llobregat, abocador d’indústries i nuclis urbans, que es desbordava cada tardor amb les periòdiques inundacions, provocant morts, a ser model de sostenibilitat i cohesió social amb la recuperació del riu, el litoral marí i la muntanya, equipaments educatius, sanitaris, culturals, comunitaris.
La Comarca de la lluita obrera és avui un referent de gestió municipal i sostenibilitat ambiental. No ha estat fàcil ni senzill arribar fins on són avui aquests municipis, antany nuclis urbans més o menys dispersos o agrupacions de blocs d’habitatges de fins a divuit plantes.
Quan l’esquerra va guanyar l’any 1979 l’experiència en gestió i legislació municipal era nul·la. A mesura que es començava a governar i a donar resposta a les necessitats i reivindicacions veïnals es va haver d’anar aprenent què volia dir governar una ciutat, amb les seves llums i les seves ombres. Uns alcaldes, regidores i regidors molt joves, en la generació de la vintena la majoria, que passaven de la lluita obrera, veïnal i estudiantil a assumir les responsabilitats de governar les seves ciutats havent de donar resposta a les necessitats i reivindicacions històriques.
Conservo en la meva retina el record infantil, quan veníem de visita a veure els amics de Cornellà, dels carrers sense asfaltar i plens d’esvorancs de la Ciudad Satélite de San Ildefonso, amb un enllumenat escàs i precari, les aigües negres sense canalitzar i aquells blocs de pisos gegantins. Aquesta era la realitat dels nous barris de la comarca. Avui quan passeges per les ciutats del Baix Llobregat et quedes bocabada, no només per la gran transformació urbanística, sinó pels guanys aconseguits quant a escoles, hospitals, equipaments comunitaris i veïnals.
Avui ciutats amb parcs i places; fa quaranta anys eren ciutats en blanc i negre, avui models en polítiques mediambientals urbanes, en la gestió i tractament de residus, amb oficines energètiques, centrals de biomassa i equipaments amb energies renovables pioneres a Europa.
Una comarca que estava abandonada pels altres poders, l’estatal i el català, per la seva característica de comarca obrera i de pagesos molts d’ells parcers o petits propietaris d’explotacions familiars, i sense burgesia. La indústria s’hi havia instal·lat al segle XX, sobretot a partir dels anys 50, els propietaris de la qual eren de fora de la comarca. Avui els guanys i millores aconseguits han estat possibles perquè aquests ajuntaments han sabut entreteixir la col·laboració institucional necessària.
Ciutats que vetllen i aposten per la igualtat d’oportunitats en l’accés a l’educació i la cultura, amb escoles bressol amb sistemes de tarificació social en el preu, escoles de música, auditoris, teatres, biblioteques centres i espais de creació cultural. On es van recuperar les festes populars i les revetlles, i al costat de les havaneres, els gegants i els castells trobem la guitarra flamenca, les gaites, les sevillanes, les jotes… I on al costat del català i el castellà avui també es parla amazic i moltes altres llengües. Ajuntaments que han apostat per mantenir la cohesió social a través de l’educació, la formació i la cultura.
Entre les fites a destacar el Pla Delta del Prat. El que hauria pogut ser una catàstrofe va esdevenir en oportunitat per a tota la comarca, gràcies a la tenacitat de Lluís Tejedor, amb l’ampliació de l’aeroport, el port, la desviació del riu i la construcció de la depuradora del Baix Llobregat.
Menció especial també es mereix la recuperació dels espais naturals de la muntanya, del Llobregat i el seu Delta, i del front marítim, amb quilòmetres de camins on es pot passejar a peu o en bicicleta, la recuperació i sanejament dels aiguamolls, maresmes, estanys i dunes de les platges, com als paratges del Remolar i Les Filipines.
La comarca del Baix Llobregat de la mà dels ajuntaments reals del canvi, s’ha transformat de comarca de l’orgull obrer al segle XX a comarca de l’orgull de ciutat al segle XXI.
