Castells es juga la continuïtat a l’alcaldia d’Igualada i a la Diputació

La pujada d’ERC i la irrupció de Som-hi Igualada amenacen la supremacia del postconvergent
Marc Castells

Marc Castells (Igualada, 1972) va començar a tenir consciència política als 16 anys, quan va participar en unes colònies del Grup Nacionalista de Catalunya i va quedar fortament impactat per persones com Pep Espar i mossèn Ballarin. El 1997 va entrar a militar a la JNC i fins al 2003 va ocupar diversos càrrecs, fins a aconseguir la presidència local de CDC i ser cap de llista de CiU a Igualada. Vinculat durant 12 anys al Consell Comarcal, on va ser treballador i president, des de juny del 2011 és alcalde d’Igualada, i l’any passat va substituir Mercè Conesa a la presidència de la Diputació de Barcelona.

Castells va assolir l’alcaldia igualadina després de tres mandats seguits del socialista Jordi Aymamí. La primera vegada que s’hi va enfrontar va perdre, però la següent (el 2011) va aprofitar la desfeta generalitzada del socialisme a Catalunya per aconseguir el poder. Abans va haver de desempallegar-se de la convergent Flora Sanabra, durant molts anys diputada al Parlament. La rivalitat entre els dos era pública i fonts del partit expliquen que va arribar a l’extrem que Marc Castells va votar per Aymamí quan el socialista va enfrontar-s’hi.

Castells va guanyar les eleccions del 2011 prometent que aconseguiria que empreses potents s’instal·lessin a Igualada per mirar de pal·liar l’atur a l’Anoia, una de les comarques més castigades. Lluny d’això, l’únic que ha aconseguit Castells al llarg d’aquests anys és permetre la instal·lació de supermercats, que castiguen el petit comerç. Així, Castells ha convertit Igualada en la ‘capital dels súpers’. Castells té majoria absoluta a l’Ajuntament i aspira a conservar-la. Això no obstant, mira pel retrovisor l’avenç de dos temuts rivals: el periodista Jordi Cuadras, que encapçala la coalició de forces d’esquerres (PSC, Comuns i ciutadans independents) Som-hi Igualada, i l’arquitecte Enric Conill, candidat d’ERC. Castells té marge per perdre, però lliga el seu èxit a conservar la majoria absoluta. El que té més difícil és conservar la presidència de la Diputació de Barcelona, que es veu amenaçada per l’ascensió d’Esquerra i l’anunciada davallada dels postconvergents.

El sogre, el poder a l’ombra

Els dinars dels diumenges a casa del sogre de Castells són eminentment polítics. Allà, l’alcalde Castells passa comptes amb el pare de la seva dona, un històric militant de Convergència a Igualada, Ramon Mir. El veterà polític va ser durant força temps regidor d’Esports de l’Ajuntament d’Igualada i qui tallava el bacallà a la vella Convergència. Mir volia ser alcalde, però la seva aferrissada batalla contra una altra històrica del partit, Flora Sanabra –propera al president Jordi Pujol–, i la poca sintonia amb Unió Democàtica el van descavalcar. Al final s’ha conformat a tenir un gendre alcalde i intentar moure tant com pot els fils.

Mir té dues filles: una, casada amb l’alcalde Castells i l’altra amb el també militant convergent, Jordi Pont. Castells i Pont (cunyats) són amics des de l’etapa de la Joventut Nacionalista de Catalunya. Fins ara, Pont ha fet de fidel escuder de Castells, traient-li les castanyes del foc, i ocupant la tinença d’alcaldia dedicada a l’urbanisme. Finalment però, se n’ha cansat, i ara plega i deixa sol el cunyat al davant del projecte de Junts per Igualada. Pont ocupa un lloc simbòlic en la llista de Castells i fonts del partit expliquen el gran malestar que ha generat la seva  renúncia. Pont ha fet d’alcalde a l’ombra d’Igualada mentre Castells es dedicava a la Diputació i a projectar-se políticament. Veurem com se’n surt Castells ara, sense l’ajuda del seu cunyat.

LLEGEIX L'ARTICLE COMPLET A L'EDICIÓ EN PAPER D'EL TRIANGLE D'AQUESTA SETMANA

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides