Mediadors entre catalans, ja!

És urgent. Cal una figura, o més d’una, que posi pau entre els catalans. Aquesta figura no pot ser el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, per dues raons: una, que ja li toca passar a la reserva després de 14 anys al càrrec, i dues, perquè una de les dues parts el consideraria parcial. No cal dir quina. Però necessitem algú que aturi l’espiral creixent d’insults i agressions que es viuen per tot el país i les xarxes socials.

Quan algú es creu, per raons ideològiques, en el dret de llançar ous i tomàquets contra una cantant en plenes festes de maig de Badalona és que s’ha arribat massa lluny. Va anar de ben poc que als autors de l’acció no els inflessin la cara i sort en van tenir dels assistents que van aturar els que estaven disposats a fer-ho.

La sensació d’impunitat amb què es mouen alguns ciutadans a l’hora de cometre agressions o amenaces públicament hauria de tallar-se d’arrel. Hi ha algun element especial que fa que la defensa de la pàtria, sigui quina sigui, sembla que justifiqui uns comportaments violents que no es donen en la reivindicació d’altres causes. Per Catalunya hi ha molta gent disposada a partir-se la cara o, en un altre ordre de coses, a fer el ridícul. En canvi, per exigir que milers de persones dependents no es morin sense rebre els ajuts als quals tenen dret o que els malalts no es passin dies a la cua de les urgències dels hospitals no hi ha aquesta vehemència.

De fet, penso que calen més mediadors. Per exemple, un que controli twitter i impedeixi la proliferació de mala llet als seus missatges. Si hem d’esperar que l’empresa ho faci ho podem fer asseguts, com recomana el director de Tv3, Vicent Sanchis, quan li recorden que hauria de dimitir perquè el Parlament va reprovar el seu nomenament.

Parlant de Tv3, allí també hi faria falta un bon mediador vist que el Comitè Professional de la casa està més pendent de vigilar la Junta Electoral Central que del rigor i pluralitat de les informacions i la programació de la casa. A Catalunya Ràdio, tres quarts del mateix. A Catalunya Música, no cal.

I ja posats, no estaria malament que posessin un mediador perquè vetlli perquè els periodistes no ens tirem els plats pel cap entre nosaltres. L’últim episodi d'aquest mal rotllo entre professionals l’hem viscut amb el director d’El Nacional, Pepe Antich, demanant el cap del periodista Albert Soler, del Diari de Girona.

És evident que no podem nomenar per aquests càrrecs ciutadans que entrin dins de l’epígraf de ‘catalans’. Els nòrdics es veu que van molt bé per aquesta feina. Tinc alguns noms al cap però no els diré perquè sinó els d’Esquerra segur que s’ho prenen malament.

(Visited 31 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari