L’entrada d’excomandaments militars a les llistes de Vox ha provocat malestar a les casernes

VOX

La incorporació que ha fet Vox de quatre generals que ja no estan en actiu a les seves files ha provocat que dins de les casernes s’hagi generat un agre debat entre els qui defensen la neutralitat dels militars en tot allò que faci olor de política i els qui creuen que els militars també han de participar activament en la governabilitat de totes les institucions. Val a dir que l’olla ha perdut uns punts de pressió pel fet que els sondejos apuntaven uns resultats millors dels que ha acabat traient per al partit de la ultradreta, ja que diferents estudis demoscòpics van arribar a situar el partit de Santiago Abascal al voltant dels 40 diputats.

A ningú se li escapa que les forces armades són una institució marcadament conservadora, aquí i pràcticament arreu del món. A Espanya, tot i que han passat més de quaranta anys (43) de la mort del general Franco, en l’imaginari col·lectiu encara queden taques de la pàtina que el dictador va impregnar a l’estament militar durant els seus gairebé 40 anys al capdavant de l’Estat i, per descomptat, en el seu paper de generalíssim. A tall d’anècdota, és un fet verídic que anys després de la mort de Franco i entrada la dècada dels anys 80 del segle passat en alguns despatxos d’estaments militars encara lluïa la fotografia del dictador, i en alguns casos en format més gran que la foto del rei Joan Carles I.

Tant des dels diferents governs centrals com des de dins de la mateixa institució militar s’ha intentat, durant les darreres dècades, anar modelant i polint una imatge d’unes forces armades espanyoles modernes i, sobretot, allunyades de les batalles polítiques.

Així, malgrat la insistència des dels més alts comandaments que els militars no han d’entrar en política, hi ha hagut casos en els quals alguns uniformats s’han posicionat a favor o en contra d’algun aspecte polític. De fet, un dels darrers casos i més mediàtics ha estat el del qui va ser el màxim responsable uniformat de les forces armades espanyoles, el general José Julio Rodríguez. Aquest general de l’Exèrcit de l’Aire que va ser cap de l’Estat Major de la Defensa (JEMAD) del 2008 al 2011 amb el govern del socialista José Luis Rodriguez Zapatero, va passar davant l’estupor de tota la milícia a formar part de Podem quan va penjar l’uniforme.

LLEGEIX L'ARTICLE COMPLET A L'EDICIÓ EN PAPER D'EL TRIANGLE D'AQUESTA SETMANA

El parany del dret a decidir

A la Declaració d'Independència signada al Parlament de Catalunya el 17 d’octubre de 2017, en els paràgrafs tercer i segon es diu: “La nació catalana, la seva llengua i la seva cultura tenen mil anys d’història”; “la justícia i els drets humans individuals i col·lectius intrínsecs, fonaments irrenunciables que donen sentit a la legitimitat històrica … Llegiu més