Rigor i responsabilitat

Molts ciutadans es pregunten quina solució té el cas Catalunya. O com serà la fi del mal anomenat conflicte. Davant la situació creada per un govern central negligent i corcat per la corrupció i uns desaprensius dirigents que es van aprofitar de la bona fe de milers dels seus conciutadans, enredant-los amb cants de sirena independentistes, per a encobrir menyspreables delictes de corrupció comesos a la comunitat autònoma, el panorama exigeix ​​rigor, jurídic i polític. Dues concepcions complementàries i en alguns casos difícils d'amalgamar.

Observem que en ambdós casos la corrupció és un element que hi està present, posant en risc l'estabilitat institucional de la nació. En l'àmbit jurídic, la justícia ha de vetllar pel respecte i observança de l'estat de dret, únic, irrenunciable i innegociable valor vertebrador d'una societat democràtica. Si no és així, ens trobaríem davant la descomposició d'un dels pilars bàsics de la convivència i, per tant, en la desaparició del propi estat. Això exigeix ​​rigor i responsabilitat en les resolucions, davant fets que vulneren els principis constitucionals, que són l'essència mateixa de la raó de ser d'una societat civilitzada.

L'aplicació de les lleis ha de garantir i transmetre a la societat el missatge inequívoc que no és possible la impunitat. Però l'aplicació de condemnes desproporcionades, com la llarga presó preventiva de la qual són víctimes els processats que estan sent jutjats pel Tribunal Suprem, no contribuirà gens a la solució del problema creat.

Les resolucions haurien de contemplar les seves conseqüències o danys col·laterals. Llargs anys de condemna enquistarien en el panorama polític futur una situació de difícil solució creant un brou de cultiu propici per a la radicalització del problema i agreujaria la fractura ja existent en la societat catalana. D'altra banda, els fets comesos exigeixen una resposta condemnatòria que no deixi dubtes sobre la seva gravetat. Si no és així, l’Estat de dret estaria en perill. Des de l'aspecte polític, les solucions passen per l'honestedat, la generositat, la intel·ligència i el talent dels actors, que salvant algunes excepcions, no es prodiguen en el panorama actual, i menys en el cas que ens ocupa.

Els polítics involucrats, d'ambdós costats, s'han oblidat dels seus governats fent un exercici de total menyspreu a la ciutadania: el govern de Mariano Rajoy negant el diàleg de forma irresponsable i judicialitzant la vida política i els governs de Carles Puigdemont i Quim Torra, enrocats en una fugida cap a enlloc, suïcida i irrealitzable, amb l'agreujant que tots dos eren coneixedors del despropòsit i l'engany que cometien.

Davant l'escenari electoral immediat que se'ns presenta, tenim unes formacions que segueixen advocant per la mà dura: PP, Cs i ara Vox. Aplicació sense restriccions de l'article 155 i il·legalització de partits independentistes, són algunes de les propostes d'aquests partits, totalment allunyades de qualsevol interès polític que contempli el bé comú i la bona convivència en la societat. De l'altre costat ERC, Junts per Catalunya i la CUP, que segueixen mantenint les seves aspiracions secessionistes, i reclamant la representació i el mandat del poble català, una posició forjada més en uns interessos molt determinats que en la realitat, on no arriben a representar ni el 50% de la ciutadania catalana.

És l'hora de l'honestedat, d'exigir als polítics transparència i reclamar-los respostes concretes i no els cants de sirena que van vendre. És l'hora de la generositat, que en cap cas ha de ser entesa com debilitat. La generositat exigeix ​​renúncia: molts actors actuals haurien de donar un pas al costat i desaparèixer de l'escenari que de forma irresponsable han creat. És l'hora de la intel·ligència i el talent, de desenvolupar acords creatius tenint en compte el bé comú i la restauració d'unes vies factibles per al futur, no basades en rèdits electorals, ni en aspiracions a ocupar pedestals d'il·lustres patriotes per a la posteritat.

En definitiva, impunitat cap, condemna desproporcionada cap, potser la inhabilitació per a càrrec públic dels actors principals?

 

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides