"Vostès van dient sí fins al final?". La pregunta la plantejava la candidata del PP, Cayetana Álvarez de Toledo, a la representant del PSOE, María Jesús Montero, en el debat a sis celebrat a TVE amb motiu de les eleccions generals. La pregunta feia irrompre en campanya una qüestió en la qual semblava que hi havia consens després del cas de La Manada. Les relacions sexuals han de ser consentides. I han de ser-ho des del principi fins al final. Si no, són una altra cosa. Una dona també pot dubtar. I pot decidir no seguir endavant en qualsevol moment.
Aquests dies, hem vist com les dretes estan decidides a posar en la seva diana el feminisme. La irrupció de Vox ha tingut com a conseqüència que el PP i Ciutadans hagin decidit competir amb una formació d'ultradreta que no només té entre els seus objectius eliminar les lleis que intenten combatre la violència masclista sinó que nega fins i tot que existeixi. Està provocant que es relativitzin qüestions que formaven part del consens col·lectiu i de l'avenç democràtic de la nostra societat.
En aquesta campanya hem escoltat, per exemple, que el feminisme planteja una guerra de sexes encara que mai no ha estat així. Ni en els seus orígens ni ara, el moviment ha afirmat que tots els homes són uns maltractadors, com va dir Inés Arrimadas en una entrevista amb Pepa Bueno. Ni tampoc violadors o assassins reprimits, com va dir Cayetana Álvarez de Toledo a TVE.
El que sí que afirma és que la desigualtat provoca situacions d'indefensió quan una dona és víctima de violència i no pot escapar del seu agressor. O perquè després de segles, el conte de la Caputxeta vermella segueix viu perquè ensenyem a les nostres nenes que no han d'anar soles pel bosc perquè hi ha llops que les poden violar.
El programa electoral del PSOE inclou la reforma del Codi Penal perquè necessitem canviar el concepte de consentiment a nivell legal per fer efectiu el "no és no" que ha mobilitzat milers de dones, però també homes, als nostres carrers. La majoria de partits polítics semblava que ho havia entès en un context en què una de cada cinc dones ha estat víctima d'abusos sexuals però les sentències no reflecteixen ni un 1% dels casos. El només "sí és sí" es basa en el model suec, que recull al seu torn el Conveni d'Istanbul que és el marc europeu contra la violència masclista ratificat per Espanya i que estableix que el consentiment ha de ser voluntari i expressat. No és un invent capritxós de les esquerres.
La violència masclista no es soluciona donant feina a les dones, com va afirmar Pablo Casado en el debat d'Atresmedia. Per aquesta raó el seu partit va signar el Pacte d'Estat contra la Violència de Gènere que inclou 213 mesures en àmbits molt diferents que contemplen un canvi profund en la resposta institucional però també en la protecció i sobretot en l'educació de la societat respecte a aquesta qüestió . És veritat que no hi ha una organització que digui "matem a les dones pel fet de ser dones", com ha assegurat Cayetana Álvarez de Toledo a la recta final d'aquesta campanya. Però el 64% de les dones confessa que ha estat víctima de violència de gènere en algun moment de la seva vida. Per això necessitem polítiques públiques per combatre-la i han d'estar present en el debat polític.
Hi ha drets civils i polítiques d'igualtat que la dreta tradicional acomplexada per la irrupció de Vox està disposada a sacrificar per recuperar el poder en aquestes eleccions. I la violència masclista és una d'elles.
