Neus Català i Pallejà ha mort aquest dissabte als 103 anys a la residència dels Guiamets (el Priorat) on vivia. Ella era l'última dona catalana supervivent d'un camp nazi i, en virtut d'aquest fet, era el testimoni de la part més tràgica de la història contemporània.
La trajectòria vital de Català és el fidel reflex de les nefastes contradiccions que va viure la humanitat al mitjans del segle XX, quan la Guerra Civil espanyola primer i la Segona Guerra Mundial després, van marcar decisivament la seva vida.
Català va néixer el 6 d'octubre del 1915 als Guiamets (el Priorat), on vivia actualment. Allà mateix, de jove, va organitzar les Joventuts Socialistes Unificades (JSU) a nivell local i s’afilià al Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).
Diplomada en Infermeria l'any 1937, va passar la Guerra Civil exercint la seva professió i en el moment de la caiguda de Catalunya va aconseguir creuar la frontera amb un nombrós grup de nens, la majoria orfes de guerra.
Català va col·laborar en tasques d'informació i en el suport a altres refugiats, fins que va ser detinguda l'any 1943 junt amb el seu marit.
Traslladada primer a Llemotges, al febrer del 1944 va ser deportada al camp de Ravensbrück (Alemanya), un lager específic per a dones prop de Berlín, un infern on es calcula que van morir més de 90.000 internes i que Neus Català recorda com "un camp d'extermini, no de concentració".