Aquest 3 d'abril se celebra el Dia d'Acció Global contra els mal anomenats paradisos fiscals (en realitat l'expressió anglesa tax havens significa refugi o cau fiscal). A Barcelona, com en altres ciutats, s'organitzen actes de denúncia contra la seva existència, que té com a funció bàsica afavorir els beneficis dels grans capitals mòbils a costa del treball, les famílies i la degradació del planeta. Són estats i territoris al servei d'empreses globals, grans fortunes i els anomenats inversors institucionals: bancs, fons d'inversió o de pensions i asseguradores, i constitueixen un suport necessari de la globalització financera. Comunament són coneguts perquè són vehicles per al frau, l'evasió que Vito Tanzi va denominar “els tèrmits dels sistemes fiscals”.
La recent memòria de recaptació de l'Agència Tributària constata que, en lloc del 30% que haurien de pagar d'impost de societats, les grans empreses paguen de mitjana el 6% dels seus beneficis, la gran banca sol pagar el 2,9% i les grans constructores l'1,2%. Aquestes escandaloses dades haurien de fer reflexionar els nostres representants. També hauria de reaccionar una ciutadania que sofreix des de fa una dècada atur, precarietat i pèrdua de drets socials.
Sabem per la premsa que a través d'ells es canalitza l'economia criminal. La corrupció social i política, el narcotràfic, el tràfic de persones o el terrorisme hi renten els seus beneficis. Menys coneguts són com a plataformes d'especulació. Les finances desregulades troben, a través d'ells, nínxols d'especulació en tot tipus d'actius, ja siguin financers, com el deute dels països, divises, accions, bons, mercats de futurs o derivats; ja siguin matèries primeres, aliments, béns comuns bàsics, empreses, immobles, habitatges o serveis públics. Aquest aspecte és menys conegut, però no per això menys lesiu per al bé comú.
Els grans inversors aposten en el casino financer amb el gran risc sistèmic que això provoca quan esclaten les bombolles especulatives. Les crisis derivades són molt costoses i sempre acaben pagant-les les classes populars. L'especulació mou més de 6 bilions de dòlars diaris buscant benefici ràpid en els mercats financers. L'economia de casino supera en dotzenes de vegades la real o productiva. No hi ha res en els refugis fiscals que promogui el bé comú, totes les seves aplicacions són nocives.
La ciutadania hauria d'exercir pressió a nivell internacional per erradicar-los, exigint major regulació i transparència fiscal i financera i sancions econòmiques i comercials contra els territoris que es doten de sistemes jurídics i fiscals lesius per a l'ordre econòmic i social. És crucial exigir que els nostres representants locals o europeus donin a
conèixer les llistes de països que actuen com a tals i adoptin sancions fins que abandonin les seves pràctiques. Està en joc la credibilitat d'uns governs que han anat permetent una de les majors xacres per al bé comú i la democràcia substantiva.
A nivell polític, les tan gastades “unió fiscal” o “unió bancària” a Europa, necessàries per donar carta de naturalesa a una UE econòmica política, no seran possibles mentre continuïn existint aquests territoris, que impossibiliten l'harmonització fiscal i conseqüentment la unió fiscal ben entesa, a més d'impossibilitar una unió bancària efectiva, ja que la“banca a l'ombra”, instal·lada en la seva opacitat, constitueix una bomba de rellotgeria i impedeix a les autoritats europees efectuar qualsevol exercici de supervisió consolidada seriós i efectiu.
Els promotors de la concentració d'aquest 3 d'abril davant de l'Oficina de la Unió Europea a Barcelona desitgen cridar l'atenció sobre l’injust procés que el Consell ha anat efectuant en la confecció de la llista de refugis fiscals de la UE i visibilitzar la seva indignació, ja que consideren que s'empren criteris polítics i no tècnics per exonerar de la
seva llista diversos països de la UE, que de fet funcionen com a tals, i que també exonera altres territoris molt agressius en matèria fiscal al món. Alhora, exigeixen sancions comercials i econòmiques cap als territoris offshore i que no cooperin.
