Les renyides eleccions a la presidència de la Cambra de Comerç a Catalunya, especialment la de Barcelona, viuran una batalla interna entre forces barcelonistes i diferents personatges vinculats al club i del seu entorn que es veuran les cares per separat el proper dia 8 de maig.
D'una banda, un gestor i empresari de pes com Enric Crous, ex de Damm que està realitzant fusions i aliances amb el propòsit de consolidar una candidatura que tregui el singlot i capaç de sembrar el dubte en la resta. Enric Crous va ser rebutjat fa mesos com a directiu del FC Barcelona proposat pel mateix president Josep Maria Bartomeu. La seva aposta personal per omplir el buit en la vicepresidència econòmica deixat en 2016 per Susana Monje va xocar frontalment amb l'oposició del vicepresident primer Jordi Cardoner, principal aspirant a successor en la presidència com a continuista i temorós de qualsevol incorporació de potent calibre social o financer com en aquest cas era Enric Crous. Està molt clar que Cardoner prefereix evitar competència en una junta que probablement al final hagi d'acceptar, encara que sigui a contracor, la seva candidatura. Crous, no cal descartar-ho perquè no és incompatible, podria aguaitar la llotja del Camp Nou no necessàriament com a aspirant a la presidència, però si com a reforç de luxe d'una candidatura de súper-empresaris. Més temible encara si guanyés les eleccions a la Cambra de Comerç de Barcelona.
El camí invers és el que tracta de recórrer i culminar Carles Tusquets, des de 2015 president de la Comissió Econòmica Estatutària del FC Barcelona com a substitut del bel·licós Ramon Adell. Financer i banquer, Tusquets ha popularitzat la seva imatge des d'aquest lloc de comandament en el control dels comptes del Barça que, segons algunes fonts, ha permès desfermar-se. Ja fa dues o tres temporades que el deute s'ha disparat, com els salaris esportius, sense que ningú hagi aixecat la veu des de la Comissió Econòmica per por de fer-se antipàtic al poder i patir, com li va passar a Ramon Adell, una precipitada reforma de la comissió.
Finalment, la recentment nomenada secretària de la Junta Directiva, Maria Teixidor, s'ha enrolat en una candidatura només de dones, l’embrió de la qual és el moviment 50ª50 basat en la paritat femenina en el món del 2030. La directiva, que també ha assumit la presidència de la Comissió de Control i Transparència del club i del grup Edelmira Calvetó, sembla llançada propulsada sobretot pel combustible de l'ambició més que pel talent o la seva posició en l'àmbit de l'empresa. En el fons, aquest triple front electoral en una institució tan diferent en la seva naturalesa a la del FC Barcelona sí que té en comú l'ambició pel poder i el seu reflex en el dia a dia de la rebotiga i el cercle de poder blaugrana.
