Per motius estratègics el FC Barcelona va acceptar cedir els drets per a la celebració de l'elecció del Culer de l'Any, un esdeveniment de caràcter lúdic amb la intenció d'elevar els valors i la imatge del club, al diari Sport quan encara pertanyia al Grup Z. El resultat, però, no va ser l'esperat almenys per als que consideren que les essències del Barça, la seva identitat i naturalesa ha de preservar-se d'un ús personal, mercantilista o amb fins propagandístics.
El premiat com culer de l'Any va ser Èric Abidal, juntament amb altres personatges del barcelonisme que també van ser guardonats com Joan Casals, l'Avi del Barça, la patrona de la Fundació FC Barcelona, Sor Lucía Caram, i Xavi Pasqual, entrenador de l'exitosa secció d'handbol.
Per descomptat, la nominació d'algú com a símbol del barcelonisme difícilment és compatible amb qui està en nòmina del club, molt generosament pagat en aquest cas com Abidal, màxim responsable del futbol. El mateix passa en el cas de l'entrenador d'handbol i seria de dubtosa identificació barcelonista el de Sor Lucía Caram, beneficiària de la solidaritat del club en diferents projectes propis i ara patrona de la Fundació.
Per ser-ho és requisit indispensable reunir la condició de sòcia del FC Barcelona, una exigència que Sor Lucia Caram, tot i que de cor obertament barcelonista com ha proclamat als quatre vents, no complia en el moment en què es va plantejar la seva nominació. La directiva va haver de recórrer a l'excepcionalitat d'afiliar-la per decret. La normativa obliga a tot aquell barcelonista que no tenint un vincle familiar de primer i segon grau amb un altre soci i aspira a ser-ho s'ha de donar d'alta com a soci de compromís i pagar durant tres anys aquest carnet abans de tenir l'alta de ple dret com a soci del club. Hauria estat el camí més recte, humil i es pot dir que legal. Si això atorga mèrits per ser també Culer de l'Any, pot ser qüestionable en opinió d'alguns socis.
