Sáenz de Santamaría i el procés, retratats per la falsa DUI

L'exvicepresidenta reconeix que ignora si es va arribar a votar o publicar
Soraya Sáenz de Santamaría
Soraya Sáenz de Santamaría

L'exvicepresidenta del govern espanyol Soraya Sáenz de Santamaría ha declarat al Tribunal Suprem que l'executiu del qual va formar part no considerava que la declaració unilateral d'independència (DUI) fos només simbòlica, però al final de l'interrogatori ha quedat arraconada per una pregunta sobre la qüestió formulada per Olga Arderiu, l'advocada de l'expresidenta del Parlament Carme Forcadell.

La lletrada li ha girat en contra les paraules amb què la mateixa Sáenz de Santamaría havia recordat que si no es publica quelcom als diaris oficials "no té efectes". En concret, li ha preguntat si sabia que la DUI no es va arribar a publicar al Diari Oficial de la Generalitat (DOGC) i que es trobava en un preàmbul, per la qual cosa no va ser objecte de votació al Parlament de Catalunya.

L'exvicepresidenta s'ha aferrat a la seva versió, segons la qual es va aplicar l'article 155 de la Constitució perquè l'expresident de la Generalitat Carles Puigdemont no havia negat que s'havia efectuat la DUI, però quan el president de la sala, Manuel Marchena, ha intervingut per demanar-li que aclarís si li constava l'acte formal citat per la lletrada sobre la DUI, Sáenz de Santamaría ha respost: "No ho sé".

D'altra banda, després d'un primer tram d'interrogatori més còmode, s'ha vist en dificultats davant les preguntes dels advocats Xavier Melero i Jordi Pina. Sáenz de Santamaría ha atribuït a l'independentisme diverses actuacions violentes a partir del 20 de setembre del 2017 davant "pràcticament qualsevol actuació" contra l'1-O, entre les quals ha citat aglomeracions, "amenaces i coaccions" a alcaldes i regidors, i "muralles humanes" el dia de la votació.

Ha retret al govern de la Generalitat que "sabent que podria haver-hi violència van decidir tirar endavant" i ha recordat que l'expresident Puigdemont podria haver-se pronunciat al Congrés i al Senat, i no ho va fer. A més, ha assenyalat que durant les seves reunions amb l'exvicepresident Oriol Junqueras aquest mai va plantejar-li la reforma constitucional com una via per poder celebrar el referèndum sobre la independència.

Sáenz de Santamaría ha atribuït a les informacions rebudes del ministeri de l'Interior el fet que digués que més de 300 agents policials van rebre atenció mèdica, una xifra que ha rebaixat finalment fins als 93, aproximadament. També ha indicat que el seu coneixement sobre episodis violents prové de la televisió i de les informacions de la Delegació del Govern a Catalunya i del ministeri de l'Interior, al qual també ha adjudicat l'estimació que xifrava en uns 6.000 els agents enviats a Catalunya.

Pel que fa a aquell contingent policial, l'exvicepresidenta no ha precisat la font concreta, dins d'un informe dels Mossos d'Esquadra, a partir de la qual sostenia que podria haver-hi violència durant l'1-O. I ha respost que no coneixia detalls de les instruccions quan l'advocat Melero li ha preguntat si estava al cas que el jutge havia indicat als agents que havia de primar la seguretat de les persones per sobre de l'eficàcia en la consecució de l'objectiu d'impedir la votació.

Preguntada sobre si es mobilitzaven agents com a suport o com a substitució dels Mossos, Sáenz de Santamaría s'ha limitat a respondre que complien un mandat judicial i s'ha estat d'entrar en decisions operatives del desplegament. També ha negat haver retret deslleialtat al CNI perquè no va localitzar les urnes.

L'exdirigent popular ha justificat esgrimint "fets violents" del 20 de setembre del 2017 el fet que es despleguessin 6.000 agents policials, però quan l'advocat Pina li ha indicat que l'atracament a Palamós d'un vaixell per allotjar agents es va demanar el dia 19, Sáenz de Santamaria ha assegurat que no és que la decisió estigués presa abans, com apuntava l'advocat, sinó que el govern d'Espanya havia treballat preveient escenaris.

L'exvicepresidenta ha admès que els empleats de la Generalitat van acatar sense posar entrebancs el 155, ha afirmat que no va prendre en consideració dirigir-se als ciutadans que van resultar lesionats l'1-O i ha negat, emparant-se en el criteri de la Junta Electoral Central, que aquell dia tingués lloc un referèndum: "Políticament pot dir-ne el que vulgui, jurídicament és el que és".

(Visited 36 times, 1 visits today)

avui destaquem

Feu un comentari