“Tenim reptes compartits enormes”

Janet Sanz és la vicepresidenta de l’Àrea de Planificació Estratègica de l’AMB. A l’Ajuntament de Barcelona ocupa la tinença d’alcaldia responsable de l’àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat.
Janet Sanz, vicepresidenta de l’Àrea de Planificació Estratègica
Janet Sanz, vicepresidenta de l’Àrea de Planificació Estratègica de l’AMB.

Quins han estat, en el període 2015-2019, les grans fites que l’AMB s’ha marcat a nivell estratègic? S’ha aconseguint portar-les a terme?

El Pla d’Actuació Metropolitana marca les línies d’actuació. En aquest sentit, es va estructurar en tres grans eixos que han marcat l’agenda de l’AMB. El primer té a veure amb garantir drets socials i promoure un desenvolupament econòmic sostenible per cohesionar el territori; el segon fa èmfasi en la lluita contra el canvi climàtic amb la reducció de residus i el foment d’una mobilitat sostenible. I el tercer té a veure amb la millora del govern metropolità i la millora del coneixement.

Quin és el paper, o com afecta, la planificació estratègica en l’àmbit de l’àrea metropolitana de Barcelona?

El paper de l’Àrea de Planificació Estratègica és el d’acompanyar a la resta de les àrees a través de la generació de coneixement i la reflexió estratègica per tal d’incidir en les polítiques metropolitanes. Per fer-ho, s’han generat espais de treball transversals que han permès aprofundir en temes clau que assenten les bases per l’acció futura i que s’acompanyen amb proves pilot en temes com l’economia circular, la sobirania alimentària o les infraestructures metropolitanes. D’altra banda, el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona s’ha reivindicat com la plataforma clau des d’on impulsar reflexions estratègiques que acaben cristal·litzant en pactes metropolitans al voltant de temes clau per al futur com les polítiques alimentàries o el turisme sostenible. Per últim, l’IERMB s’ha consolidat com el gabinet d’estudis més important d’àmbit metropolità on ha acompanyat l’AMB i ha estat clau en la redacció de plans de futur com són el PDU o el PMMU.

Per què cal pensar en dimensió metropolitana per resoldre els reptes dels municipis?

Hi ha polítiques que van més enllà d’una suma de polítiques municipals. Cal avançar en polítiques conjuntes amb un lideratge metropolità. Tenim reptes compartits enormes com són el canvi climàtic, la segregació urbana o l’envelliment de la població i ens hem de posar d’acord per fer accions conjuntes i coordinades.

Quins són els reptes estratègics de futur de l’àrea metropolitana?

El primer que cal és canviar el marc sobre com pensem la realitat metropolitana. Tothom parla de solucions metropolitanes però aquestes costen molt de construir. Per tant, el primer que cal és valentia política i estar disposats a fer renúncies a favor de projectes col·lectius. Cal passar del concepte de solidaritat metropolitana, amb una mirada massa cooptada per la centralitat de Barcelona, a l’assumpció d’un escenari on deixem clar que ens necessitem els uns als altres. Que som interdependents. I el que passa a Barcelona afecta a l’Ordal o al Besòs i viceversa. I si del que es tracta és de prioritzar reptes estratègics per fer front al futur, segurament en tenim quatre de molt clars i que estan planament relacionats. En primer lloc, garantir el dret a l’habitatge. Si la pressió del centre de Barcelona acaba revertint als centres i barris dels municipis metropolitans, hem de poder pensar en polítiques d’habitatge conjuntes. En segon lloc, reequilibrar llocs de treball i residència. Cal dotar de més oportunitats el territori metropolità per revertir la tendència centralitzadora de Barcelona. En tercer lloc, cal promoure la mobilitat sostenible i reduir l’ús del vehicle privat. I en darrer lloc, hem de preparar-nos per la transició ecològica potenciant la sobirania energètica i alimentària i vetllar per la gestió pública dels béns comuns com són l’aigua o els espais oberts.

Quins canvis en la governança metropolitana proposaria de cara al futur?

Per una banda tenim la pròpia governança de l’AMB que ha de passar a ser una prestadora de serveis a un subjecte polític que interessi a la població. L’AMB, des del 2010, té competències plenes en temes clau com són la mobilitat, residus, aigua o la planificació urbanística. I això requereix tenir debats polítics sobre el govern que volem a l’AMB. Per altra banda, hem de poder traspassar els límits de l’AMB i buscar instruments de concert i coordinació amb els actors de la realitat funcional, que és la regió. No té sentit que fem una política metropolitana pensada només per 36 municipis. Cal traçar el futur amb el Vallès o el Maresme. Un consell d’alcaldes metropolitans podria ser un bon punt de partida. En aquest sentit, el Pla Estratègic Metropolità de Barcelona té la voluntat d’exercir de plataforma des d’on buscar els acords de gran escala. Per últim, cal potenciar el treball coordinat de projectes metropolitans amb tots els agents implicats. Tenim l’exemple de l’Agenda Besòs, conduïda pel Consorci del Besòs. O Habitatge Metròpolis Barcelona, el nou operador mixt metropolità de l’habitatge, un instrument sense precedents i que marcarà un abans i un després.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides