Aquests dies, a EL TRIANGLE estem de celebració. Després de 17 anys (!) de batallar, ho hem aconseguit. Tot arriba! La junta directiva del FC Barcelona, que encapçala el president Josep Maria Bartomeu, acaba d’aprovar la retirada de les dues medalles honorífiques que l’entitat blaugrana va lliurar al dictador Francico Franco els anys 1971 i 1974, durant el mandat del president Agustí Montal. Ara, aquesta decisió haurà de ser ratificada per la pròxima assemblea de socis compromissaris.
L’acord de la junta directiva m’ha omplert de joia. És una vella reivindicació, encetada per l’Associació d’Amics de Josep Sunyol -el president del Barça que va ser afusellat pels feixistes a l’inici de la Guerra Civil- i EL TRIANGLE l’any 2002. Aleshores, en vigílies de les eleccions que van portar Joan Laporta a la presidència del club, vam fer una campanya de recollida de signatures per exigir que fossin anul·lades aquestes ignominioses insígnies, tal com han fet, en democràcia, totes les institucions d’aquest país (ajuntaments, diputacions, universitats…).
Poc després que Joan Laporta assumís la presidència del FC Barcelona, li vaig fer lliurament als despatxos del Camp Nou, en companyia de Francesc Gordo –president de l’Associació d’Amics de Josep Sunyol-, de les capses amb els milers de signatures que avalaven aquesta petició. Però, de manera absolutament increïble, el flamant nou president blaugrana es va negar a retirar les dues medalles d’or atorgades al dictador, emparant-se en el dictamen d’un fantasmagòric consell assessor que, per fer-ho tot plegat encara més surrealista, presidia Raimon Carrasco, fill de Manuel Carrasco i Formiguera, el dirigent d’Unió Democràtica afusellat a Burgos pel règim franquista (!).
Mai vaig entendre aquella decisió de Joan Laporta, que personalment m’havia promès que, si era elegit president, procediria a retirar ipso facto les dues medalles honorífiques atorgades a Francisco Franco. Aquest estrany episodi va provocar el meu trencament amb el flamant mandatari blaugrana, que, anys després, ha acabat envoltat d’escàndols, alguns dels quals, molt escabrosos.
Una explicació que es va donar per interpretar la negativa de Joan Laporta a retirar les medalles és la gran influència que tenia, en aquell moment, al Barça el seu cunyat, Alejandro Echevarría, que, segons es va descobrir, era membre de la Fundación Francisco Franco. El seu pes va ser més determinant que no la memòria de Josep Sunyol, que, quan va ser afusellat al Guadarrama, era, a més de president del FC Barcelona, diputat d’ERC al Congrés. Per més escarni, Joan Laporta va ser escollit regidor de l’Ajuntament de Barcelona l’any 2011 en la coalició independentista encapçalada per ERC (!).
També em va prometre que retiraria les medalles el successor de Joan Laporta en el càrrec, Sandro Rosell, que va delegar la gestió en el vicepresident Carles Vilarrubí, amb el qual em vaig reunir diverses vegades per tractar la qüestió. Finalment, amb l’excusa que la junta de Joan Laporta ho havia desestimat anteriorment, es va tornar a denegar la petició que vam impulsar des d’EL TRIANGLE.
Novament, vaig quedar garratibat. Per què Sandro Rosell i Carles Vilarrubí em van mentir? Ho vaig intentar descodificar: Jaume Rosell, el pare de Sandro, era gerent del FC Barcelona quan van ser atorgades aquestes condecoracions al dictador i, posteriorment, va ser un dels fundadors de Convergència Democràtica; per la seva banda, Carles Vilarrubí sempre ha format part del nucli de màxima confiança de General Mitre 96, fins que va acabar barallat a mort amb el seu soci, el primogènit Jordi Pujol Jr.
El president del club que va viatjar al Palacio del Pardo per fer lliurament de les medalles a Francisco Franco, Agustí Montal, també estava estretament vinculat a Jordi Pujol a través de Banca Catalana i, anys més tard, va ser candidat a senador per Convergència. Tot s’explica: Agustí Montal i Jaume Rosell, que passaven per ser uns catalanistes demòcrates, van ser –com a homes forts del club en aquella època- els responsables de la decisió d’atorgar aquestes distincions honorífiques al dictador i sempre han intentat esborrar aquest episodi poc honorable de la seva biografia.
La connivència del pujolisme –a través del grup de poder que representava Banca Catalana- amb el franquisme és un capítol poc estudiat de la història de Catalunya que dona moltes claus per entendre el present. L’estudiós Roger Molinas ha comptabilitzat 95 alcaldes franquistes que van ser absorbits per Convergència a les primeres eleccions municipals democràtiques.
El conflicte de les medalles atorgades pel Barça a Francisco Franco pot ser menor, però retrata la profunda hipocresia i les contradiccions feridores del nucli hegemònic del nacionalisme català. A més, sembla que aquestes condecoracions estan maleïdes: Joan Laporta ha acabat marginat i oblidat; Sandro Rosell fa gairebé dos anys que és a la presó i afronta aquesta setmana un duríssim judici per corrupció i blanqueig de diners; i Carles Vilarrubí està imputat en el sumari del cas Pujol i s’ha refugiat a Londres, lluny de Barcelona.
El president Josep Maria Bartomeu ha tingut el coratge democràtic de restablir el bon nom del Barça i ha fet aprovar per la junta directiva la retirada de les dues medalles de la ignomínia. El felicito de tot cor. Durant 17 anys, EL TRIANGLE ha fet campanya i tota mena de gestions per aconseguir-ho. Malauradament, Francesc Gordo, el president de l’Associació d’Amics de Josep Sunyol, ja no hi és per celebrar-ho. EL TRIANGLE ha guanyat una altra batalla. Seguim.
