“Operació Salvar Oriol Pujol”

Aquest dijous 17 de gener del 2019 ha marcat la fi d’una etapa en la història de Catalunya. L’entrada a la presó d’Oriol Pujol, per complir la condemna de 2,5 anys que va pactar amb la Fiscalia Anticorrupció, tanca un cicle que va començar el 8 de maig del 1980, amb l’elecció del seu pare com a president de la Generalitat restaurada, amb el suport parlamentari d’ERC, la UCD d’Adolfo Suárez i el Partit Andalusista.

1980-2019: 39 anys que han configurat la manera de viure i de ser de la societat catalana. Oriol Pujol havia de culminar el projecte del seu pare i esdevenir el president de la Catalunya independent. Així ho va decidir el XVI congrés de CDC, celebrat a Reus els dies 23, 24 i 25 de març de l’any 2012, en el qual Oriol Pujol va ser ungit secretari general del partit i candidat in pectore a la presidència de la Generalitat.

Poques setmanes després, Oriol Pujol va ser imputat judicialment en el cas de les ITV, la peça separada d’un sumari per corrupció que instruïa un jutjat de Lugo. La seva carrera política va quedar dinamitada i tot seguit es va posar en marxa l’anomenat “procés”, que tenia com a clau oculta aconseguir que Oriol Pujol no entrés a la presó.

El preu que ha pagat la societat catalana en aquests últims sis anys per l’“Operació Salvar Oriol Pujol” ha estat caríssim. En primer lloc, els nou líders independentistes que estan a la presó i que afronten un judici molt complicat. Després, els polítics fugits a l’estranger, separats de llurs famílies; més tots els imputats en la consulta del 9-N, amb Artur Mas al capdavant, embargats i inhabilitats. Afegim-hi totes les empreses que han deslocalitzat la seva seu social, la crispació de la convivència a les famílies i al carrer, la repressió policial i judicial contra l’independentisme i la “mala fama” que ha adquirit Catalunya a les institucions europees i internacionals.

El terratrèmol que hem patit els catalans ha estat devastador. L’“Operació Salvar Oriol Pujol” –un remake frustrat de l’exitosa “Operació Salvar Jordi Pujol de la fallida de Banca Catalana”- ha provocat l’aplicació de l’article 155 de la Constitució, la supressió de facto de l’autogovern, l’autosegrest del Parlament de Catalunya i el desvetllament de l’espanyolisme agressiu, que està preparat per fer el sorpasso en les pròximes eleccions municipals i europees del 26 de maig.

El més espaterrant de tot plegat és que l’“Operació Salvar Oriol Pujol” ha estat un fracàs absolut pels seus organitzadors. L’entrada del príncep hereu a la presó de Can Brians-2 el passat 17 de gener és el fet que així ho constata. Fins a l’últim moment, s’ha intentat que Oriol Pujol pogués eludir la presó i substituir la seva condemna per treballs comunitaris a l’exterior. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha estat inflexible, en concordança amb l’irredemptisme públic que demostra el Molt Honorable Quim Torra, que no entén de què va la cosa.

Sí, els temps han canviat, per a desolació de General Mitre 96, que ha de passar la pena de veure el fill escollit per continuar l’hegemonia política familiar, condemnat per corrupció i entre reixes. Quan l’any 1984, la Fiscalia va imputar Jordi Pujol per la fallida de Banca Catalana hi va haver mobilitzacions al carrer, com les que hem viscut durant el “procés” independentista.

Aleshores, l’Audiència de Barcelona va decidir arxivar el cas i Jordi Pujol es va acabar convertint en el suport parlamentari de Felipe González i en aliat de Juan Carlos I. Ara, no. El rei Felip VI, el CNI, el Tribunal Suprem i el PP no estan per orgues i han afrontat i desmuntat sense contemplacions l’ “Operació Salvar Oriol Pujol”, amb els resultats que tots coneixem i molts lamentem. Si Iñaki Urdangarín, Rodrigo Rato i Eduardo Zaplana són a la presó, per què no hi ha d’entrar Oriol Pujol?

Mirant-ho amb perspectiva, el cas de les ITV no és com ens l’han volgut vendre. I és que,  en comparació amb els seus germans Jordi, Josep i Oleguer –que han mogut, durant anys, muntanyes de diners–, Oriol Pujol era un pringat.

Si s’és honrat, la política dona un sou digne per viure amb un cert confort, però no per seguir el ritme de la jet set. Oriol Pujol es va sacrificar per continuar la genealogia política familiar, tot esperant que l’encarregat Artur Mas li passés el relleu per esdevenir president de la Generalitat. Però, a la vegada, veia com els seus germans –en especial, Jordi i Josep– portaven una vida a tot drap, amb cases a la Cerdanya, cotxassos espaterrants, viatges de luxe…

Ell no volia ser menys i va caure en la temptació de la corrupció i del tràfic d’influències per viure, també, com un paixà. Va trobar en el seu veí, amic i còmplice Sergi Alsina la tapadora per folrar-se gràcies a la manipulació interessada dels ressorts de l’administració catalana. D’aquesta manera va aconseguir, sí, tenir una segona residència a la Cerdanya, un xalet adossat al poble d’Urús.

Comptat i debatut, les martingales d’Oriol Pujol, per les quals ha estat condemnat pel TSJC, li van reportar uns 500.000 euros, la majoria cobrats amb factures falses a través de la seva dona, Anna Vidal. Res a veure amb les xifres milionàries que remenaven els tres germans abans esmentats.

Oriol Pujol no és un babau. Sabia que la seva dedicació professional a la política l’obligava a ser molt curós amb els diners. Per això, quan va posar la directa per arribar a ser president de la Generalitat, va tenir la precaució de liquidar i tancar el seu compte andorrà a l’Andbank (Banca Reig), on amagaven la fortuna la seva mare i els seus sis germans.

La seva caiguda en desgràcia li ha vingut per l’ambició desmesurada del seu soci, Sergi Alsina. El pla per controlar les estacions d’ITV –nom amb el qual és conegut el sumari judicial que ha acabat amb la seva carrera política– no es va arribar a consumar mai: era un projecte que va quedar frustrat per la intervenció preventiva de la Guàrdia Civil.

Per evitar que la seva dona, Anna Vidal, entrés a la presó, Oriol Pujol s’ha menjat el “marró” de pactar la seva condemna amb la Fiscalia Anticorrupció per uns delictes de difícil consistència si s’hagués celebrat el judici oral. Ell s’ha immolat, com ho va fer el seu pare amb la confessió del 25 de juliol del 2014, quan va fer pública l’existència del “llegat” del seu pare Florenci, sabent que ell no guardava ni euro al seu nom a Andorra.

Tot plegat és molt trist i dramàtic. Però el dolor íntim del matrimoni Pujol-Ferrusola per les adversitats del seu destí ha traspassat els murs del domicili familiar i s’ha estès per tot Catalunya. No sé si en són conscients i ho saben, però Oriol Junqueras, Carme Forcadell, Raül Romeva, Quim Forn, Jordi Sànchez, Jordi Cuixart, Jordi Turull, Dolors Bassa i Josep Rull són les víctimes col·laterals de l’esclat del cas de les ITV i de la temerària i catastròfica “Operació Salvar Oriol Pujol”.

 

(Visited 119 times, 1 visits today)
Facebook
Twitter
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Feu un comentari