A les moltes sensacions i desgreuges davant la justícia i també entre el cos mediàtic més hostil acumulats per la família i l'entorn de Sandro Rosell s'ha sumat ara la reacció a la notícia d'una investigació judicial contra l'expresident del FC Barcelona Joan Gaspart derivada d'una querella per presumpta estafa de 16 milions d'euros.
Segons ha transcendit, Joan Gaspart i els seus fills, responsables de la gestió del grup HUSA i Banquetes Unidos, empreses relacionades amb l'hostaleria i la restauració, han de declarar davant del jutge per explicar per què van acumular un deute de més de 15 milions a la Seguretat Social durant el temps que van dirigir l'hotel Rey Juan Carlos I (ara cadena Fairmont) i el Palau Internacional de Congressos de Catalunya sota la propietat del príncep saudita Turki Bin Nasser.
Segons la querella, presentada per presumpta estafa i ocultació dolosa, l'expresident del FC Barcelona va amagar a Barcelona Project's SA aquest deute i a més van posar al Palau de Congressos -també propietat de l’empresari saudita- com a garantia d'un préstec d'1,6 milions d'euros sense consentiment dels seus propietaris com va explicar el bufet Amparo Legal en nom del querellant.
No obstant això, tot i els antecedents empresarials de Joan Gaspart, que ha capitanejat la ruïna del Grup HUSA, tan sòlidament heretat del seu pare, convertint els impagaments i la frivolitat financera en un art de supervivència i de picaresca en els negocis, la reacció de la premsa ha estat la de sufocar l'acusació d'un cas de dimensions i gravetat econòmica que no són diferents del que ha implicat a Sandro Rosell, empresonat des de fa un any i set mesos preventivament per un presumpte delicte econòmic en el qual no concorre a més, cap acusació de les parts en principi perjudicades en la trama acusatòria relatada per l'Audiència Nacional.
Per als advocats de Rosell no existeix en realitat cap precedent d'actuació judicial tan desproporcionada pel que fa al càstig preventiu i mesures cautelars aplicats en relació als escassos indicis que sostenen la causa ni, per descomptat, comparada amb la generalitat de les actuacions judicials en casos similars. En les dues direccions, mediàtica i judicial, l'impacte de la querella contra Joan Gaspart reforça la indefensió i el diferent tracte rebuts per un presumpte delicte econòmic del mateix calat.
Tot i la coneguda i demostrada habilitat de Joan Gaspart per enfonsar hotels i negocis a força de retardar pagaments, destruir tresoreries i causar veritables estralls patrimonials, la mateixa premsa catalana que s'ha escandalitzat i ha multiplicat l'efecte mediàtic del cas Rosell ha silenciat les repercussions de la querella contra Joan Gaspart, un empresari del sector turístic que, malgrat la seva proverbial mala fama, ha seguit ostentant càrrecs a la patronal i envoltar-se’n d'una estranya protecció periodística.
Entre els seus desastres, naturals en el seu entorn, cal incloure també el daltabaix econòmic del seu mandat al FC Barcelona (2000-03) avaluat en 100 milions de pèrdues que, convenientment negociades amb el president al qual li tocava reclamar-les, Joan Laporta, van acabar sota de la catifa. Això, sense oblidar la iniciativa en què va embarcar a la majoria dels principals empresaris turístics catalans en la compra de Spanair, frustrada i ruïnosa aventura rematada per Ferran Soriano de la qual Gaspart també va sortir, com sempre, indemne i fins i tot amb crèdit per seguir seduint a segons quin tipus d'inversors com el magnat saudita.
