Els marcs mentals condicionen el comportament de les persones. Aquesta evidència psicològica i sociològica ha estat emprada abusivament pel poder polític, sigui del color que sigui, per tal de manipular l’electorat i mantenir-se en el poder.
En el món independentista català tenim veritables genis en la generació i venda de marcs mentals. De fet, el nucli dur del processisme està plagat d’experts en la manipulació de la consciència col·lectiva, a través d’agressives i persistents estratègies de màrqueting. I és per això que ha/hem arribat on ha/hem arribat.
Una de les principals estructures generadores de marcs mentals a Catalunya és el Centre d’Estudis d’Opinió (CEO), l’organisme encarregat d’elaborar informes demoscòpics que després es traslladen, sintèticament, a la societat a través dels mitjans de comunicació. L’institut està adscrit al departament de Presidència de la Generalitat i el dirigeix Jordi Argelaguet, un exmilitant de l’MDT, d’ERC i, finalment, de CDC.
Segons el pla de treball del CEO, aquest any 2018 té previst elaborar tres baròmetres d’opinió política, una enquesta telefònica sobre el debat de política general celebrat al Parlament de Catalunya i dos estudis més sobre el context polític. Divendres passat es va difondre el tercer baròmetre d’enguany i el pròxim mes de desembre es publicarà la segona enquesta de context polític.
Els resultats dels informes que fa el CEO es fan arribar a l’opinió pública amb frames que després es converteixen en titulars als mitjans de comunicació. Del tercer baròmetre n’han sortit, com a més destacats, aquests frames, que han estat assumits sense parpellejar pels periodistes:
· ERC guanyarà clarament les pròximes eleccions
· Oriol Junqueras és el líder polític català més ben valorat, per davant de Carles Puigdemont
· PDECat i Ciutadans perden vots i escons, mentre la CUP i els comuns en guanyen
· La independència assoleix el suport del 47,2% de l’electorat
Quan el CEO treu un informe, i abans de llegir els seus resultats, vaig a la fitxa tècnica i rastrejo la mostra sociològica que s’ha fet servir per elaborar-lo. Perquè aquí hi ha la clau per mesurar la seva versemblança.
El retrat de la societat catalana està molt ben definit pels perfils que realitza l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) i per les enquestes sectorials que elaboren altres organismes especialitzats. Per valorar la credibilitat dels estudis del CEO cal comparar el mostreig que s’ha utilitzat amb la radiografia de la realitat catalana, tal com som.
I una altra vegada, com malauradament passa des que Jordi Argelaguet és director del CEO, el tercer baròmetre del 2018 té els ingredients greument adulterats i el seu resultat és tòxic. El pecat seria venial si fos un estudi demoscòpic pagat per una empresa amb la intenció descarada d’influir en els consumidors per vendre millor el seu producte. Però és un informe emparat per un organisme oficial -per tant, suposadament objectiu i seriós- i pagat amb diners públics.
Segons la mostra sociològica emprada pel CEO per donar els resultats del baròmetre, el 48,9% dels enquestats s’informen a través de TV3. En canvi, l’últim informe d’audiències que fa cada mes l’empresa Barlovento, a partir dels audímetres instal·lats per Kantar a les llars catalanes, dona que TV3 té un seguiment del 14,3%.
Quan als enquestats pel CEO se’ls pregunta per quin partit van votar en les eleccions del passat 21-D, els resultats també són espaterrants i denoten que la selecció de la mostra ha estat molt manipulada a favor de les opcions independentistes i, en concret, d’ERC i la CUP. Veiem-ho:
· El 8,8% afirma que va votar Ciutadans (va obtenir el 19,98% a les eleccions del 21-D)
· El 7,8% va votar PSC (va obtenir el 10,92%)
· L’1,6% va votar PP (va obtenir el 3,34%)
· El 6% va votar la CUP (va obtenir el 3,52%)
· El 20,8% va votar Esquerra (va obtenir el 16,85%)
· El 6,6% va votar En Comú Podem (va obtenir el 5,88%)
A més dels partits constitucionalistes, l’altre gran perjudicat per la mostra escollida pel CEO és Junts per Catalunya, la llista encapçalada per Carles Puigdemont. A les eleccions del 21-D va obtenir el 17,07% dels vots i, en canvi, només té el suport del 15,1% dels enquestats.
Si la base de la mostra demoscòpica està contaminada, és normal que els resultats finals també ho estiguin. I això és el que li passa als estudis que, com aquest baròmetre, surten de la cuina de Jordi Argelaguet.
L’any 2003, l’aleshores conseller en cap, Artur Mas, es va veure obligat a cessar David Madí, el totpoderós secretari de Comunicació del govern, per la manipulació deliberada d’enquestes oficials a favor de Convergència. Quelcom semblant passa amb Jordi Argelaguet, però continua en el càrrec, tot i les trampes que fa des que va ser nomenat l’any 2011.
La delicada situació política que viu Catalunya exigeix, per sortir de l’atzucac institucional que patim i encetar una nova etapa de represa, molta seriositat i rigor. Les enquestes oficials, si estan ben fetes i són honestes, són un instrument cabdal per saber on som i per orientar l’acció dels governants i dels polítics.
Amb uns mitjans de comunicació públics (TV3 i Catalunya Ràdio) totalment instrumentalitzats i amb un centre d’estudis demoscòpics que inventa els resultats que més li convenen a cada moment, no anem enlloc i ens enfonsem més en el fang.
(Segons el CEO, Carles Puigdemont ja està mort. Jo, si fos el president Quim Torra, no em refiaria ni de la meva ombra. A Sant Jaume hi ha en marxa una operació per liquidar-lo.)
