Manuel Valls va aterrar a Barcelona després d’una llarga carrera política a França, on un nascut a la capital catalana va arribar a la presidència del Govern francès. Vinculat a Societat Civil Catalana, Valls va acostar-se a Albert Rivera, amb qui va coincidir en manifestacions contra la independència. D’aquelles converses va sorgir la possibilitat de ser el cap de llista de Ciutadans a l’Ajuntament de Barcelona. Rivera ja tenia un candidat i, així, desplaçava Carina Mejías, però Valls, per la seva part, va entendre una altra cosa ben diferent: ell seria el cap de cartell d’una àmplia llista “constitucionalista”.
La primera sorpresa que va tenir va ser que tant el PSC com el PP no van fer-ne massa cas. Ara, però, mentre Valls no para de tirar l’ham a can sociata per portar-los a les seves files, la seu central del PSC no en fa cas. Fins i tot, en el seu periple pels mitjans de comunicació, Valls no para de dir que vol els socialistes amb ell, talment com si es tractés d’un rei sol. Que Valls vulgui anar amb els socialistes, i malgrat que aquests ni contestin, també provoca nerviosisme dins de les files de Ciutadans. Mentre que Rivera i els seus posen Pedro Sánchez al centre de la seva diana política, un seu candidat com Manuel Valls no para de pregar a Sánchez d’anar junts.
A veure si, al final, quan arribi el moment d’anar a votar el mes de maig, Valls no convenç tampoc ni als votants de Ciutadans, que el poden arribar a percebre com un submarí dels socialistes, que ara per ara són el gran adversari de Rivera i d’Inés Arrimadas, més preocupats per tenir el votant el PP que no pas el dels socialistes.
