Un acord pel rescat dels més vulnerables

L’acord entre el govern del PSOE i Podemos pel Pressupost de 2019 és un acord per rescatar als ciutadans més vulnerables: els que s’han vist afectats per la crisi. Reflecteix una política econòmica que prioritza la protecció social, la igualtat d’oportunitats i la justícia fiscal, sense els quals no és possible un creixement econòmic integrador. L’acord està condicionat a l’anualitat del Pressupost, no esgota tots els àmbits en els que és necessari actuar i algunes actuacions son parcials. Marca, però, un gir social al restituir els efectes de les retallades i apunta a una nova política econòmica més integradora: la igualtat d’oportunitats sustentada en una fiscalitat més progressiva i més justa.

Els sectors socials amb més rendes i patrimoni no van entrar a la crisi, i si o van fer van ser generosament rescatats pels treballadors i per les classes mitges, a través de la devaluació salarial i retallades de serveis, i amb l’aportació de recursos públics pels rescats financers, per considerar que institucions massa grans per deixar-les caure. L’actual acord obra una nova visió en la que ningú es prou petit per caure (Anthony Atkinson).

Gir social i més igualtat d’oportunitats
L’acord, proposa contenir el desmantellament de l’Estat del Benestar i el rescat de les persones més vulnerables a causa de la crisi: garantir el poder adquisitiu de les pensions, l’accés universal a la sanitat pública, revertir copagaments farmacèutics, augment de beques, material escolar gratuït, reduir les taxes universitàries, modificar les condicions d’arrendament d’habitatges, millorar la protecció per dependència, combatre la pobresa infantil, l’escolarització entre 0 i 3 anys i establir una estratègia nacional contra la pobresa energètica.

També es proposa recuperar ocupacions amb salaris dignes: treure de la pobresa a persones que ja tenen treball amb l’augment del SMI fins a 900€ ; subsidi d’atur per majors de 52 anys; ampliar la no caducitat dels convenis col·lectius, igualtat de condicions de treballadors subcontractats i entre homes i dones, i equiparació dels permisos de maternitat i paternitat.

L’acord fixa les bases d’una política econòmica sostenible i respectuosa amb el medi ambient, recuperant polítiques de ciència i innovació i la transició energètica. En el seu conjunt l’augment estimat de la despesa pública és de 5.137 milions d’euros, un increment del 3,1% sobre 2018 i un augment dels ingressos és de 5.678 milions d’euros, equivalent a un 5,7%.

Una fiscalitat més progressiva i més justa
És just que els recursos públics necessaris s’aportin en proporció a la renta i la riquesa de cada un, i és just que els aportin els sectors socials que durant la crisi han millorat les seves rendes o han rebut generosos ajuts de fons públics. Per aquesta raó les rendes de retribucions del treball i els ingressos de les PIME no es veuen afectats per les reformes proposades en l’acord.

L’acord proposa en primer lloc, recuperar una fiscalitat progressiva, equitativa i justa: crear un tipus mínim per l’Impost de Societats sense afectar a les PIMES, baixar els tipus del 25% al 23% per les PIMES amb facturació inferior a 1M€. En l’IRPF es proposa un augment per rendes superiors a 140.000 € i a 300.000 € i per les rendes de capital superiors a 140.000 €. L’IVA dels productes d’higiene femenina baixen del 10% al 4%.

En segon lloc, la creació de l’Impost sobre Transaccions Financeres, que no gravarà les accions de PIMES ni a les empreses no cotitzades, i un Impost sobre Serveis Digitals per empreses amb facturació mundial superior a 750M€ i a España superior a 3M€.

Reconstrucció d’un pacte social
Aquest canvi d’orientació afecta a interessos de sectors socials i econòmics poderosos, i de ben segur que s’alçaran veus alarmistes i exageracions no fonamentades però es també una possibilitat per transitar de la desafecció política a la regeneració democràtica, i de la desregulació salvatge del capitalisme a la reconstrucció d’un nou pacte social. Per a fer-ho possible caldrà una posició positiva de nacionalistes i independentistes, que sembla es difícil. És el moment de veure-ho com l’oportunitat de fer front al diagnòstic sobre el “procés” de J.H. Elliot: “És la lletjor darrera el somriure”.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

AVUI DESTAQUEM

Deixa un comentari

Notícies més llegides