Josep Sánchez Llibre serà el nou president de Foment del Treball. Qui va ser l’home de confiança de Josep Antoni Duran i Lleida a Unió Democràtica (UDC), després d’un breu pas per la CEOE, serà el relleu de Joaquim Gay de Montellà en aquesta organització empresarial, que té més de 200 anys d’història.
Josep Sánchez Llibre va deixar la política activa com a diputat al Congrés el 2016, després de sis legislatures, sempre fent costat a les decisions del llavors líder d’UDC.
Nascut a Vilassar de Mar el 1949, l’any vinent celebrarà el seu setantè aniversari. De ben jove va deixar en mans del seu germà Dani l’empresa familiar i ell es va dedicar a la política. Primer, de la mà de Centristes de Catalunya-Unió del Centre, el partit paraigua d’Adolfo Suárez a Catalunya que va arreplegar uns quants democristians com Josep Miró o Joaquim Molins, entre d’altres.
Quan el 1982 aquest grup va implosionar amb la crisi de la UCD estatal, Sánchez Llibre es va acostar a Unió Democràtica, partit del qual el 1984 ja formava part. Des d’un primer moment fa ver costat a un llavors jove valor de la política com era Josep Antoni Duran i Lleida, qui va descavalcar la vella guàrdia democristiana i es va fer amb les regnes de la direcció del partit fundat els anys 30 del segle passat per part de carlins i catòlics seguidors de les encíclíques papals.
Sánchez Llibre es fa aviat imprescindible en el comitè de govern i és el responsable econòmic d’Unió. Això li permet accedir a un escó al Parlament el 1988 (amb acta de senador autonòmic alhora), un seient que deixarà per anar al Congrés dels Diputats, on entrarà per primer cop en les eleccions del 1993 i no l’abandonarà fins al 2016, amb la desfeta dels democristians, engolits per la deriva independentista i l’escissió dels Demòcrates d’Antoni Castellà i Núria de Gispert, ambdós valedors de Duran i de Sánchez durant llargues temporades dins del partit.
Imprescindible
Els que coneixen el funcionament intern d’UDC asseguren que Sánchez Llibre va ser “imprescindible”, sobretot per a Duran i Lleida. Ambdós van formar un tàndem de direcció. Duran era el polític, mentre que el seu escuder controlava l’organització i les finances del partit.
Era Josep Sánchez Llibre qui s’encarregava de mantenir les relacions socials amb l’empresariat que donava suport als democristians, aliats de la Convergència de Jordi Pujol.
Malgrat que el seu nom va sortir esquitxat en les investigacions judicials dels casos Treball i Turisme, en cap cas va ser ni imputat ni condemnat, malgrat que diversos indicis dels investigadors judicials apuntaven cap a ell com a centre de la trama de finançament irregular d’Unió.
Persones que han coincidit amb Duran i Sánchez a UDC expliquen a EL TRIANGLE la mútua dependència de tots dos. Fins i tot diuen que en privat Sánchez Llibre justificava certes despeses explicant: “Ja sabeu com n’és de capitxós, el nen”, en referència a Duran i Lleida.
LLEGEIX L'ARTICLE COMPLET A L'EDICIÓ EN PAPER D'EL TRIANGLE D'AQUESTA SETMANA
