Per a la junta directiva del FC Barcelona, els revessos encaixats en l'assemblea del passat dia 20 van ser el resultat d'una conspiració participada per l'oposició interna i per les forces polítiques sobiranistes, que des de fa temps pretenen controlar el club per col·locar el Barça a la punta de l'ariet del conflicte, sobretot internacionalment.
Lluny de manifestar la menor autocrítica pel que va passar, els consellers i assessors del president es van afanyar a justificar la poca empatia dels socis compromissaris pel fet de la presència de socis infiltrats disposats a rebentar l'assemblea i desacreditar la junta. Ho van argumentar pel volum de socis assistents, superior en un 30%, aproximadament, a l'any anterior, un incrementi sospitós al seu parer.
En realitat, però, el control de l'assistència el té la junta mitjançant l'àrea social, fet que complica, per descomptat, que ningú no acreditat com a soci compromissari pugui accedir o, com interpreten alguns, colar-se. D'altra banda, si aquesta conspiració tingués carta de naturalesa, s'hauria manifestat en l'aprovació dels pressupostos o de la liquidació de l'exercici, temes contra els quals difícilment la junta podria haver maniobrat.
La polèmica contra la reforma de l'escut va explotar, segons confirmen fonts internes, només per la falta de sensibilitat i la manera com es va voler imposar, inapropiada i desafortunada, derivant a més en la reprovació, per falta d'una majoria qualificada, de l'alliberament del límit del crèdit que necessita la junta per començar l’Espai Barça. Dos cops prou durs contra la seva credibilitat que no van provocar a la junta de Josep Maria Bartomeu la menor autocrítica. Hi veuen fantasmes polítics on, és evident, no hi són.
