Els darrers anys han mort 40.000 persones a Espanya com a conseqüència d’haver treballat o haver tingut contacte amb productes fets amb amiant. La Unió Europea va prohibir l’any 2000 la utilització d’aquest mineral i Espanya es va sumar a la prohibició dos anys després. El mal, però, ja estava fet. Els efectes sobre la salut ja eren incurables i diversos càncers, especialment de pulmó, i l’asbestosi (fibrosi pulmonar) s’han anat cobrant vides implacablement. Sembla que no es podrà fer res per evitar que unes altres 40.000 persones morin per aquesta causa fins al 2040.
José Luis Gómez, vicepresident portaveu de l’Associació de Víctimes Afectades per l’Amiant de Catalunya AVAAC), qualifica les conseqüències de l’ús de l’amiant com “un dels majors genocidis laborals i socials de la història de la humanitat”. Aquesta associació i el col·lectiu d’advocats laborals Ronda lluiten cas per cas per aconseguir indemnitzacions per les víctimes de l’amiant. El passat 8 de setembre aconseguien una victòria en aquesta llarga lluita quan un jutjat va condemnar l’empresa Uralita a indemnitzar amb 1,7 milions d’euros 14 veïns de Cerdanyola del Vallès i Ripollet.
Uralita va tancar el 1997, però la seva fàbrica de Cerdanyola ha deixat una marca terrible a la ciutat, que és el municipi d’Espanya amb més prevalença de càncer de pleura per culpa de l’amiant que s’hi manipulava. En aquesta població vallesana s’hi detecta un malalt afectat per l’amiant cada setmana i tots els seus habitants coneixen algú que ha mort per culpa d’aquest cancerigen.
AVAAC i el col·lectiu Ronda van convocar una concentració el 6 d’octubre per reclamar que les administracions es prenguin més seriosament la defensa i indemnització de les víctimes de l’amiant. Hi van assistir representants d’associacions que pateixen el mateix problema a Bèlgica, França, el Japó, Itàlia o Anglaterra, dels metros de Madrid (on els sindicats han denunciat la presència d’amiant en els túnel), Barcelona i la ciutat de Toledo, on hi ha un abocador descontrolat d’aquest material. La pressió de l’AVAAC continua. “No ens queda més remei que seguir lluitant i visibilitzant aquest problema”, diu José Luis Gómez.
LLEGEIX L’ARTICLE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
