Catalunya, històricament, s’ha fet de nord a sud: de la muntanya al mar. Això ho sap molt bé el president de la Generalitat, Quim Torra, que s’autoproclama hereu d’Otger Cataló i dels nou barons de la fama.
El nucli fundacional de Catalunya és als Pirineus, de la mateixa manera que la Castella de la reconquesta sorgeix dels Pics d’Europa. Temps era temps, els Pirineus eren un eix central d’activitat econòmica i el bastió on es va forjar la “catalana manera” que reivindica el president bis, Carles Puigdemont.
Però els últims 300 anys –i d’això no en té la culpa la monarquia borbònica- han estat letals per a la serralada pirinenca. La industrialització va buidar de gent les seves valls i muntanyes i els embassaments per a la producció d’energia elèctrica van anegar els prats i les zones agrícoles més fèrtils, a part de tallar les seves ancestrals vies de comunicació cap al sud.
Avui, els Pirineus llangueixen. Les comarques de l’Alt Pirineu i Aran (Alta Ribagorça, Pallars Jussà, Pallars Sobirà i Aran) ocupen el 12% del territori, però només hi viu el 0,5% de la població de Catalunya. A més, la gent que resisteix a les muntanyes és cada cop més envellida i la manca de serveis allunya les famílies amb infants.
Per acabar-ho d’adobar, el programa europeu de repoblació dels Pirineus amb ossos bruns procedents d’altres contrades, especialment dels Balcans, està exacerbant els ànims de la població, que ho considera una amenaça per a la seva seguretat i per la seva minsa economia, basada en la ramaderia extensiva (vaques, ovelles i cavalls) i el turisme. En aquest sentit, la localitat de Vielha ha viscut aquest divendres, 31 d’agost, una manifestació de ramaders i de veïns exigint l’expulsió dels ossos forans.
Es considera que l’últim os autòcton dels Pirineus va ser abatut l’any 1990. En el marc del programa Piros LIFE, endegat per la Comissió Europea, es va valorar que, per conservar la biodiversitat, era interessant reintroduir aquesta espècie, encara que fos amb exemplars procedents d’altres hàbitats. D’aquesta manera, s’ha reconvertit els Pirineus en un zoològic d’ossos bruns importats d’ecosistemes distants.
Després de 25 anys de la implementació del programa Piros LIFE, que compta amb el suport entusiasta de la Generalitat, el balanç que en fan els habitants dels Pirineus no és gens satisfactori. Si ja van rebre amb malfiança l’anunci de la repoblació d’ossos, les males experiències viscudes han refermat la seva oposició i han incrementat la mala maror existent.
En l’actualitat, es calcula que hi ha uns 43 ossos forans voltant pels boscos dels Pirineus, a banda i banda de la frontera. En la seva majoria es localitzen a la Val d’Aran, el Pallars Sobirà i l’Arieja. Són animals salvatges i la seva dieta omnívora inclou el sacrifici d’altres éssers vius, com ara vaques, ovelles i cavalls, que no dubten en atacar per alimentar-se. Durant l’any passat es van registrar 47 denúncies per les agressions dels ossos contra caps de bestiar i ruscs d’abelles.
En els últims mesos, el malestar de la població pirinenca s’ha disparat: els responsables del programa Piros LIFE van importar d’Eslovènia un os batejat amb el nom de Goiat. La seva implantació als Pirineus ha estat un desastre. És un animal que ha demostrat ser molt agressiu i que ha provocat grans danys a la ramaderia, en especial als cavalls. Això ha aixecat una onada d’indignació a la zona. Si, d’entrada, el clam era “fora Goiat!”, la manca de resposta de la Generalitat ha provocat que la protesta sigui ara “fora ossos!”.
En aquest context, un grup de ramaders emprenyats van dipositar, la setmana passada, una vedella ferida –presumptament, per l’atac d’un os- a l’oficina del Parc Natural de l’Alt Pirineu, a Llavorsí. Aquesta acció, que ha merescut el rebuig d’ecologistes i animalistes, és un reflex de l’exasperació que regna a la zona.
Malgrat la feblesa demogràfica dels Pirineus, l’oposició a la reintroducció dels plantígrads concita la solidaritat, sense fronteres, entre els ramaders i els veïns de Catalunya, l’Aragó i l’Arieja, com s’ha vist en la manifestació d’aquest divendres a Vielha. Faria bé el president Quim Torra d’escoltar les veus irades que ressonen als Pirineus, perquè sap que tot va començar i ve d’allà.
Ja que vivim en el país del dret a decidir i dels referèndums, seria interessant que els habitants dels Pirineus poguessin opinar sobre la reintroducció artificial dels ossos a les seves muntanyes. Al cap i a la fi, aquesta és una decisió que s’ha adoptat als despatxos de Brussel·les i Barcelona sense tenir en compte els principals afectats: ells.
Cal un referèndum, amb tots els ets i els uts, sobre la qüestió, en català i occità: “És partidari/a de la repoblació dels Pirineus amb ossos procedents d’altres contrades, com promou el programa Piros LIFE de la Comissió Europea?”
