Molts canals de televisió aprofiten els mesos de juliol i agost per reposar sèries que han emès durant el curs normal. És un recurs barat per omplir la programació davant una audiència menys exigent en temps de vacances i calor. Per aquest motiu he vist un episodi de la sèrie danesa ‘Borgen’ que té punts de comparació amb la situació política i mediàtica catalana actual i també de fa uns quants anys.
La protagonista de ‘Borgen’, la primera ministra danesa, té problemes amb el seu marit i necessita donar una imatge de bona relació familiar per no perdre suport polític i electoral. El seu responsable de relacions amb els mitjans de comunicació convenç el cap d’informatius del canal de televisió més potent de Dinamarca perquè programi un reportatge amable d’aquesta família amb la contraprestació que ell decidirà com s’edita finalment el vídeo. La periodista a la qual encarreguen el reportatge no en sap res d’aquest pacte. Finalment, el marit de la primera ministra explota i decideix divorciar-se mentre el polític està controlant l’edició del vídeo. El reportatge no s’emet i la periodista s’acomiada escridassant el seu cap i recordant-li que de jove no es plegava als interessos dels poderosos.
Passen aquestes coses a Dinamarca? Em costa de creure i el capítol està agafat amb pinces. No és gaire creïble. Però vés a saber! Potser sí!
Aquest episodi de ‘Borgen’ m’ha recordat l’etapa en que vaig treballar a l’equip de Comunicació del socialista Raimon Obiols quan es va presentar a les eleccions autonòmiques del 1984 contra Jordi Pujol. Els equips de TV3 que venien als actes i rodes de premsa d’Obiols en destacaven sempre allò que a nosaltres no ens interessava i sovint les imatges no arribaven a ser emeses. Els nostres espies al Palau de la Generalitat ens explicaven, però, que aquelles imatges sí que eren analitzades amb detall per l’aleshores secretari general de la Presidència, Lluís Prenafeta.
Pot encarregar Carles Puigdemont o Quim Torra un reportatge semblant a TV3 i pactar-ne l’edició? Què en penseu? Si fos així, el o la periodista que el fes estaria informat que el producte que s’emetés passaria per supervisió i control polític? El o la periodista utilitzat com a eina de transmissió ideològica dimitiria en sentir-se manipulat?
Dinamarca no és Catalunya. O sí?
