Bon temps, més pasteres, vells problemes

Segons l’Organització Internacional de les Migracions, aquest 2018 ja han mort ofegats més de 1.400 migrants al Mediterrani
Milers de persones moren any rere any mirant d'arribar a...
Milers de persones moren any rere any mirant d'arribar a Europa a través del Mediterrani

Arriba l’estiu deixant enrere un llarg hivern, fred i amb moltes novetats. El nou govern proposa un aparent gir en diverses temàtiques, com el gènere (amb un consell de ministres integrat per 11 dones i 6 homes) o la immigració, que ha passat de ser gestionada per una secretaria general a una secretaria d’Estat. Aquesta major importància del fenomen de les migracions ha coincidit amb uns fets rellevants que han ocupat les primeres pàgines dels informatius i que han donat l’oportunitat a l’equip de Pedro Sánchez de posicionar-se, desmarcant-se de les polítiques anteriors amb l’acollida de l’Aquarius i amb la declaració de Fernando Grande-Marlaska de la voluntat d’eliminar les ganivetes a la frontera sud, entre d’altres aspectes. També alguns municipis, com València i Barcelona, s’han mostrat proactius en l’acollida obrint les seves ciutats a les persones rescatades en alta mar i denunciant les polítiques d’Itàlia i Malta per no voler deixar atracar els vaixells de salvament marítim als seus ports.

Així, arriba l’estiu i el bon temps ens porta una cara solidària i acollidora amb la població migrant. Una opinió pública escandalitzada amb les polítiques de Salvini i de Trump surt al carrer a rebre amb els braços oberts les persones de l’Aquarius i de l’Open Arms. Aquesta nova faceta heroica obliga a revisar com hem anat administrant els fluxos migratoris fins ara. Ja no només com rebem els estrangers que intenten arribar a Espanya com a país de trànsit o de destí sinó – i molt important– com estem donant resposta a les persones que ja es troben aquí.

Arriba l’estiu i ens trobem amb notícies diàries sobre barcasses que tracten d’apropar-se de forma incessant a costes espanyoles. I és que, quan arriba el bon temps, augmenta el nombre de persones que intenten arribar a territori europeu. Segons l’Organització Internacional de les Migracions, aquest 2018 ja han mort més de 1.400 migrants al Mediterrani. I el que ens queda. Ja se sap que la calor fa proliferar l’afluència d’embarcacions a les costes i de manera accentuada, ara que les rutes de l’est s’han tancat. Segons el ministeri d’Interior fins el mes de juliol de l’any passat havien vingut 6.551 persones per via marítima a Espanya; durant aquest 2018 ja són més de 14.000.

Juntament amb la preocupació latent sobre les persones que estan intentant arribar a territori espanyol, és alarmant la quantitat de les que ja hi han accedit i a les quals se’ls ha denegat la sol·licitud d’asil. Segons la Comissió Espanyola d’Ajuda al Refugiat, l’any 2017 el 65% de les sol·licituds van ser denegades, davant d’un 35% que van obtenir una resolució favorable. Són persones que queden en situació d’irregularitat veient-se abocades a un futur difícil si el seu desig és quedar-se a Espanya, perquè la condició d’estatus jurídic d’il·legalitat té com un dels principals obstacles la prohibició d’accés al mercat formal i això comporta que moltes persones malvisquin i acceptin tractes laborals d’explotació. Passat l’estiu, al mes d’octubre, està previst que des del Consell Europeu es presenti un informe sobre la situació dels procediments d’asil.

Arriba l’estiu i arriba la il·lusió –i la necessitat– de prendre’s un respir. De descansar i agafar forces per als propers mesos. Tenim molta feina. Voler ampliar l’acollida de persones migrants suposa tenir en compte molts aspectes, hi ha múltiples actors, diferents interessos i sensibilitats, s’imposa la necessitat d’una mirada global. Se’ns planteja el repte d’intentar descansar i desconnectar sabent que cada dia anirà augmentant el nombre de morts al mar. I cada número és una persona, amb nom i cognoms, i hi ha una família que l’està esperant. Feliç estiu.

 

Europa tanca la porta

Arriba l’estiu i la preocupació dels governs europeus per les arribades de migrants pel sud i dels moviments secundaris entre països europeus s’aguditza. En la recent reunió del Consell Europeu, els líders de la Unió Europea van arribar a unes conclusions ràpides i de mínims sobre la gestió dels fluxos migratoris. Es plantegen diverses mesures; entre altres, un control més efectiu de les fronteres exteriors combinat amb una major acció exterior i fent front a debats i aspectes interns als diferents països. Ha generat una controvèrsia notable la proposta de crear unes “plataformes regionals de desembarcament”, destinades a distingir la situació particular de cada persona diferenciant qui és un sol·licitant d’asil i per tant beneficiari de certa cobertura i qui és un migrant econòmic, per la qual cosa rebria una ordre d’expulsió.

Davant d’un govern socialista que es presenta com a revolucionari en matèria de migracions, l’acord del Consell Europeu fa un esment especial en el seu quart punt a l’ajuda que rebrà Espanya de la Unió Europea per aturar la immigració il·legal. Veurem com es conjuguen les noves promeses de l’equip socialista amb els propòsits dels seus socis europeus.  

Segons CEAR, el 2017 hi va haver un total de 31.120 sol·licituds d’asil a Espanya, fet que suposa gairebé el doble que el 2016 (15.755) i unes 12 vegades més que el 2012 (2.588). Aquest augment considerable de les sol·licituds ha anat acompanyat d’una alta tasa de denegació.

És imprescindible una mirada global de la situació i una anàlisi de l’impacte que les noves arribades de persones suposen a cada municipi. Es fa necessària una revisió i reflexió sobre la gestió dels recursos socials de les ciutats, que són qui finalment ha de donar resposta a les necessitats d’aquestes persones. Segons l’últim informe de la Xarxa de Persones sense Llar de Barcelona, l’any 2017 a la ciutat hi va haver 3.383 persones sense una llar estable o segura, xifra que ha anat en augment respecte a anys anteriors. D’aquests ciutadans, el 42,7% són persones estrangeres d’origen no comunitari i un 14,10% estan en situació administrativa irregular.

Aquestes xifres mostren com els comunament coneguts com “sense papers” no són representatius dels grups vulnerables que es troben sense llar. Una reflexió més sobre la situació dels recursos socials, sobre quins perfils de persones estem atenent, i del possible impacte que podrien generar les noves acollides. Estem parlant d’una qüestió d’una complexitat enorme.

Share on facebook
Facebook
Share on twitter
Twitter
Share on whatsapp
WhatsApp

NOTÍCIES RELACIONADES

avui destaquem

Deixa un comentari

Notícies més llegides