Per a la segona quinzena del mes de juliol està prevista la celebració d’un congrés ordinari del PDECat, el partit que, almenys en teoria, ha nascut per dissociar el seu teixit militant de l’antiga Convergència Democràtica de Catalunya (CDC), especialment dels seus pecats de finançament il·legal i del seu protagonisme en casos com el del Palau, ja sentenciat, i el del 3% o dels abusos de la família Pujol, tants anys líder suprem de la formació.
Aquesta voluntat de ruptura amb el passat, però, topa amb vells costums des de determinats sectors que encara dominen l’aparell, com els que han donat instruccions de deixar en mans de Stereo Rent i Hispart tota la logística del congrés. Ambdues societats van sortir molt malparades del cas Palau, on el seu administrador, Juan Manuel Parra González, va resultar condemnat per falsedat documental.
Els investigadors van determinar que pagaments del Palau a Hispart-Stereo Rent de 825.000 euros entre 2004 i 2008 per serveis audiovisuals no van poder ser justificats, i van entrar a formar part de l’estructura de finançament il·legal de CDC destapada durant la instrucció i sentenciada recentment. Les empreses de Juan Manuel Parra havien estat proveïdores regulars en campanyes electorals de CDC, a més d’organitzar actes per a la ja dissolta Fundació Trias Fargas.
Pels renovadors del PDECat, aquest tipus de situacions es contemplen amb desànim, sorpresa i desaprovació. La decisió de comptar amb el condemnat Juan Manuel Parra i les seves empreses per a l’organització del congrés, llevat que es produeixi un gir d’última hora, ha sembrat dubtes, i per descomptat –apunten fonts del partit– no ajuden a millorar la imatge d’una evolució cap a un partit que aposta per la transparència i el compromís de renúncia a cometre els mateixos errors que CDC.
De poc serveix que també l’Assemblea Nacional de Catalunya (ANC) hagi comptat amb els serveis d’aquestes empreses. El que veritablement lamenten els que s’han sentit molestos per aquesta repetició de la jugada, demostració de l’immobilisme dins dels racons més rancis de l’aparell heretat de CDC, és percebre tan de prop el perill d’una pauta coneguda en actuacions de contractació amb risc.
Davant la comissió d’investigació del Parlament, quan Juan Manuel Parra va poder donar explicacions o defensar la seva actuació, es va negar com la resta dels proveïdors del Palau de la Música a respondre les preguntes dels diputats i es va limitar a llegir un comunicat vacu on s’espolsava les puces.
Què respondran els responsables d’organització si algú dels assistents al congrés pregunta per què dues empreses i el seu administrador condemnats pel finançament il·legal de CDC segueixen avui sent triats a dit pel PDECat? No és encoratjador ni un símptoma de bons hàbits de conducta que s’associï l’actual cúpula del partit, discutida en aquest moment o si més no enfrontada a partidaris d’una profunda renovació, amb una política de contractacions que es pugui considerar, si no sospitosa, sí prou imprudent per restar-li confiança de cara als congressistes.
LLEGEIX EL REPORTATGE COMPLET A L’EDICIÓ EN PAPER D’EL TRIANGLE D’AQUESTA SETMANA
