El concepte deep state (Estat profund), que han esgrimit els darrers dies l’expresident Carles Puigdemont i la seva amiga i opinadora de referència del procés Pilar Rahola.
En una recent intervenció al programa Preguntes freqüents de TV3, Rahola ha dit sobre el canvi de govern que “potser el deep state considera que un canvi no aniria malament” en un marc on el PP havia quedat tocat per la sentència del cas Gürtel i troba que la imatge internacional d’Espanya “s’està deteriorant”.
Segons el que l’opinadora ha presentat com “la meva teoria”, “el 155 i tot el que ha passat a Catalunya parteix de les forces de l’Estat, de l’estructura de l’Estat”, que per a ella inclou “gent de l’IBEX-35”, “gent uniformada”, “líders de comunicació” i “el pacte de partits, amb la Corona”.
Per la seva banda, Puigdemont ha indicat a Twitter: “A Espanya ha canviat la façana, no el #DeepState: en pocs dies han condemnat el cunyat del Rei, el PP Valencià i l’AEPD, s’ha demanat un referèndum sobre la monarquia, descobert l’app espia de la Lliga i més dades de les #cloacasdelnterior. I tot ho tapen violentant Catalunya”.
El concepte d’Estat profund es refereix a aquell poder exercit per una elit que, al marge dels canvis de les figures visibles dels poders de l’Estat (i, per tant, de la democràcia), assegura el manteniment de línies d’actuació a llarg termini des dels àmbits públic i privat.
Una de les referències històriques més cèlebres en aquest sentit va exposar-la el 1961, en el seu discurs de comiat com a president dels EUA, Dwight Eisenhower, quan va alertar sobre la influència del “complex militar-industrial” com a poder ocult al seu país en el context de la Guerra Freda.
