Les xarxes bullen des d’aquest dijous al vespre per la designació de Quim Torra com a candidat a la presidència de la Generalitat. En particular per l’exhumació, per part dels seus crítics, d’un seguit de missatges de Twitter (sobretot, del compte que va esborrar) i de fragments d’articles d’opinió dels darreres anys que revelen posicions nacionalistes etnicistes i hispanòfobes de qui ha estat ungit com a successor per Carles Puigdemont.
· Sobre Espanya, els espanyols i els castellanoparlants a Catalunya
“Els espanyols només saben espoliar”
“Evidentment, vivim ocupats pels espanyols des del 1714”
“Fora bromes. Senyors, si seguim aquí alguns anys més correm el risc d’acabar tan bojos com els mateixos espanyols”
“Vergonya és una paraula que els espanyols fa anys que han eliminat del seu vocabulari”
“Sobretot, el que sorprèn és el to, la mala educació, la pijería espanyola, sensació d’immundícia. Horrible”
“Pobres, parlen l’espanyol com els espanyols” (sobre el PSC)
“Sentir parlar el sr. Rivera de moralitat és com sentir parlar espanyols de democràcia”
“Anem en cotxes particulars i ens ho paguem tot. No fem com els espanyols”
“Els catalans votem i els espanyols venen a vigilar-nos. Fora d’aquí d’una vegada. Aneu-vos-en, deixeu-nos viure en pau”
“El feixisme dels espanyols que viuen a Catalunya és infinitament patètic, repulsiu i bord”
“No falla mai. Quan quedo amb en Jordi Cortada sé que en algun moment de la conversa, sigui parlant de política, de llibres o del grup de nois i noies que parlen en castellà que ens acabin passant per davant, perquè a Barcelona sempre t’acaba passant per davant un grup de nois i noies que parlen en castellà, sentiré en algun moment com deixa anar, amb la seva veu de tenor líric: “Quin deterioro!” (en Jordi, com a fidel pompeufabrista diu “deterioro“, que li dóna un to encara més decadent a la paraula)”
“Quin deteriorament! Surts al carrer i res no indica que allò sigui el carrer dels teus pares i dels teus avis; el castellà avança, implacable, voraç, rapidíssim; obres els diaris o mires la televisió i et parlen de coses que no tenen res a veure amb tu i amb el teu món”
“Viure permanentment amenaçats en el Regne d’Espanya o viure lliures a la República Catalana. No hi ha més”
“(…) no és gens natural parlar en espanyol a Catalunya. No voler parlar la llengua pròpia del país és el desarrelament, la provincialització, la voluntat persistent de no voler assumir els senyals d’identitat d’on es viu. La llengua, qualsevol llengua de qualsevol país del món, és l’ànima de la pàtria. Sense llengua no hi ha país. I quan es decideix no parlar en català s’està decidint girar l’esquena a Catalunya”
· Sobre Catalunya, el catalanisme i el procés
“Lluitarem al carrer, lluitarem a les places i als articles i als llibres, lluitarem a les xarxes socials amb confiança i força creixents; defensarem el plebiscit del 27S al preu que sigui. Lluitarem a les platges, lluitarem en els camps i els carrers, lluitarem a les muntanyes, no ens rendirem mai. I tant que són plebiscitàries; en el 27S ens hi va la vida” (a l’estil de Winston Churchill a la Segona Guerra Mundial)
“Hi ha un problema filològic, de sinònims i antònims, que cal corregir urgentment a Catalunya: si la Sra.Martínez-Sampere i el President Montilla són catalanistes, és evident que uns quants tenim un problema. Aquí no hi cap tothom”
“Si som catalans és que no podem ser una altra cosa, si som uns més que formen la pàtria catalana és que no podem ser-ne part d’una altra. Davant la pàtria toca escollir: terra, bandera, llengua, història, formes de vida, humor”
“Quan la nació sap perfectament on anar, quan la crida de la terra s’ha fet més poderosament present, és evident que hi ha qui prefereix aferrar-se a l’antiga i dòcil província”
“Pàtria és un estat d’esperit i una determinada manera de ser part del món”
“Resistir dos intents de genocidi com 1714 i 1939 no ho fa qualsevol”
A les xarxes també s’ha recordat que Torra ha participat activament en homenatges a controvertides figures històriques del nacionalisme català, com els feixistoides germans Badia i Daniel Cardona, promotor de la branca militar del Front Nacional de Catalunya.
