Aquest pròxim 10 de maig, els més de 10.000 arquitectes que hi ha col·legiats a Catalunya estan convocats a les urnes per triar la nova junta de govern de la institució que els aplega. El Col·legi Oficial d’Arquitectes de Catalunya (COAC), fundat l’any 1931, és una de les entitats professionals més prestigioses del país, amb una llarga trajectòria a favor de l’urbanisme i l’edificació de qualitat. Durant la dictadura va esdevenir un focus de resistència democràtica i de crítica contra els excessos especulatius que va emparar la corrupció del règim franquista.
Els últims anys, coincidint amb el mandat del degà Lluís Comerón, el COAC ha patit una abrupta decadència. Brussel·les ha eliminat l’obligatorietat de tramitar els visats dels projectes a través del col·legi i, a més, l’esclat de la bombolla immobiliària ha tingut un efecte devastador sobre el sector de la construcció i, de manera específica, sobre els arquitectes, que han patit una gran davallada dels encàrrecs professionals, tant públics com privats.
D’aquesta manera, els ingressos del COAC han caigut en picat, passant d’un pressupost que superava els 30 milions d’euros abans de la crisi a només 12 milions en l’actualitat. El col· legi ha hagut d’acomiadar més de la meitat de la plantilla i ha venut la seva participació a la cooperativa de crèdit Caixa d’Arquitectes (Arquia). La depressió professional –en el país de grans genis com Antoni Gaudí, Lluís Domènech i Montaner, Josep Puig i Cadafalch, Josep Maria Sert…– ha estat molt traumàtica.
Tres candidatures es presenten a les eleccions. Dues estan encapçalades per exmembres de la junta de govern de l’anterior degà: la gironina Assumpció Puig, que ha estat la secretària del COAC, i l’exvocal Enric Mir, que a més és secretari de la sectorial de política territorial d’ERC. Hi ha una tercera llista, liderada per Ramon Torra, gerent de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), que enarbora la bandera del canvi per superar la trista etapa protagonitzada per Lluís Comerón.
El resultat de les votacions –que es poden fer presencialment o per via electrònica– és incert. Tot depèn de la participació, que ha estat molt baixa en les dues últimes convocatòries, on només s’ha mobilitzat una petita part dels col·legiats. Caldrà veure si la crida a l'”optimisme” que fa el candidat Ramon Torra per capgirar el fatalisme que envolta la professió –especialment entre els arquitectes més joves– es tradueix en un significatiu increment del nombre de votants.
A banda de la participació, hi ha un altre motiu de preocupació: que la política partidista interfereixi en la vida col·legial del COAC. Dos dels candidats –Assumpció Puig i Enric Mir– estan molt identificats amb el procés independentista que ha sacsejat Catalunya en els últims anys. Per contra, Ramon Torra ha tingut cura de confegir una llista paritària, intergeneracional i molt transversal per intentar recollir totes les sensibilitats del col·lectiu professional.
A més de l’elecció de la junta de govern, el dia 10 de maig els arquitectes també escolliran els òrgans de direcció de les demarcacions i delegacions territorials. En el cas de l’assemblea de Barcelona s’hi presenten onze llistes i dues en la de Girona. El pròxim 7 de maig els tres candidats que aspiren al deganat del COAC participaran en un debat públic per confrontar els seus programes d’actuació.
