La batalla política entre independentistes i partidaris de la unitat d’Espanya s’està jugant des de fa temps en molts fronts. L’escenari judicial, la vessant parlamentària, la dialèctica partidista… Però si en algun espai està sent més cruenta la batalla és, sense dubte, en la imatge i el relat.
Tant entre els ideòlegs dels independentistes com entre els dels constitucionalistes plana sempre la màxima segons la qual qui guanyi el relat, qui es presenti millor al gran públic, guanyarà la guerra i tindrà més adeptes. Encara que, realment, hagi perdut o hagi acabat arraconat pel seu adversari. En aquesta qüestió té molt pes la imatge que es dona a les mobilitzacions d’un i l’altre costat i, sobretot, quin grau d’empatia i emoció pot arribar a despertar una massa de gent.
I, en aquest context, a la darrera manifestació amb independentistes es va veure a la portaveu de JxCat, Elsa Artadi, quan estava a punt de posar-se davant dels micròfons dels mitjans, dient als que tenia a prop que cridessin més alt “Puigdemont, president!”. De manera immediata, ella mateixa s’encarregava de destacar als periodistes la quantitat de gent que clamava per la investidura de Carles Puigdemont…
